Era un gos notable per moltes circumstàncies, d’un intel·lecte que, tard o d’hora, tothom que feia la seva coneixença acabava per envejar-li. Era serè, mesurat, no formava mai cap judici sense sospesar les coses des de punts de vista oposats i quan prenia un determini el guiava sempre la justícia. Mai no m’havia suggerit res que suposés obrar torçadament o que m’induís a error. Però, difícil com és trobar cap cosa sense tara, el meu gos tenia una salut delicada, patia del pit i era precís tenir-ne cura.
L’habitació que ens va correspondre estava bé. A mi m’agradava, però el gos s’hi va entusiasmar resoltament. Em va donar a entendre que en un estatge d’aquesta mena s’inclinaria a prendre’s la vida amb més calma i a dedicar-se conscientment a les coses que perduren.
Autor: Pere Calders
El fragment anterior està extret del conte La revolta del terrat, que forma part dels 31 contes que aplega Cròniques de la veritat oculta (1979), de Pere Calders (1912-1994). Aquest gos tindrà un paper fonamental com a desencadenant de La revolta del terrat. Aprofito per recomanar aquest llibre, que he rellegit diversos cops, i a cada nova lectura hi he pogut apreciar interessants detalls que m’havien passat desapercebuts en lectures anteriors. Unes històries que insereixen elements fantàstics i sorprenents dins de situacions aparentment quotidianes, amb una genial anàlisi de la psicologia dels personatges i un particular sentit de l’humor.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
En Calders és dels meus preferits. Rellegir-lo és sempre un descobriment.
Jo tampoc no em canso de rellegir de tant en tant els seus contes perquè m’agraden, em conviden a reflexionar i sempre hi trobo detalls que se m’havien escapat en lectures anteriors. Gràcies pel teu comentari, Antoni.