El 10 de juliol de 1946, una nena de Sudàfrica, de nom Tyfanny, escrivia una carta a Albert Einstein (1879-1955) en un fragment de la qual deia:
Probablement l’hagués escrit fa ja molt de temps, però no sabia que vostè encara era viu. La història no m’interessa i creia que vostè havia viscut al segle XVIII o pels voltants. Crec que l’havia confòs amb Isaac Newton o amb algú altre.
El 25 d’agost de 1946, Albert Einstein li contestava en una carta que encapçalava així:
Benvolguda Tyfanny:
Gràcies per la teva carta del 10 de juliol. He de disculpar-me per ser encara entre els vius, encara que això es remeiarà en un moment o altre.
Com es pot veure en aquest exemple, no es pot dir que Albert Einstein no tingués sentit de l’humor.
Els fragments citats pertanyen al recull de correspondència entre Albert Einstein i els nens que podem trobar al llibre “Dear Professor Einstein” (2002), d’Alice Calaprice, publicat en versió castellana el 2003 amb el títol “Querido professor Einstein”.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
El New York Times va publicar l’esquela de Mark Twain, i aquest els va escriure dient-los que “la notícia sobre la meva mort és exagerada”. Einstein va deixar moltes frases per a l’antologia. Einstein i Marilyn Monroe van trobar-se en un acte social i ella no sabent que parlar amb el savi li va dir “Que diu professor, hauríem de casar-nos i tenir un fill junts. S’imagina un bebé amb la meva bellesa i la seva intel·ligència?”. Einstein li va respondre “Desafortunadament temo que l’experiment surti al revés i acabem amb un fill amb la meva bellesa i la seva intel·ligència”.
Desconeixia l’anècdota de Mark Twain que esmentes; és veritat que té un punt d’unitat amb la de la carta d’Einstein que cito.
El teu article me l’ha fet en recordar. Einstein va deixar moltes d’aquestes frases, sembla que no només era genial en el seu camp sinó també tenia un gran enginy a l’hora de donar respostes que deixaven perplexos als que l’escoltaven.