#20N: abstenció o vot nul

S’apropa el 20 de novembre, data de les eleccions estatals, i se suposa que ja hem d’anar perfilant el sentit del nostre vot –o del nostre “no-vot”, recordin que votar és un dret com qualsevol altre. Com a independentista sempre em sento totalment desvinculat, desmotivat i desinteressat per eleccions d’aquest tipus. Opino que la independència –objectiu que qui més qui menys ja s’ha adonat que cal avantposar a qualsevol altre– l’hem de guanyar a casa, amb la nostra gent i/o amb el nostre Parlament. Així doncs, sóc del parer que no hi hem d’anar a predicar ni a pidolar res, a Espanya, si el que ens interessa és la llibertat de la nostra terra. Tot i així, no puc evitar de sentir-me atret per una hipotètica candidatura que aglutinés tot l’espectre independentista, o si més no, per una candidatura amb la independència com a únic punt del programa electoral. Tinc la impressió que quelcom així ens ajudaria a prémer l’accelerador cap a la recta final. Dissortadament, sembla ser que això, més que una hipòtesi, és ja una utopia; l’únic aglutinament produït ara per ara és el d’ERC amb Reagrupament –i no passin per alt que Reagrupament és una escissió d’ERC i que per tant, és com si el fill tornés a casa a passar el Nadal.

Valorat tot això, la disjuntiva davant la qual em trobaré el dia 20 del proper mes passa per dues opcions: abstenció o vot nul. Sí, ja ho sé: les dues, per desgràcia, seran valorades igual, quantitativament parlant. M’és igual, no puc fer altra cosa; és qüestió de principis. Sóc conscient que molts independentistes no ho entenen pas, tot això, que n’hi ha que creuen estar moralment obligats a votar per votar, a introduir qualsevol paperet a l’urna per a no sentir-se marginats. Malauradament, els independentistes/fonamentalistes del vot no s’adonen que en aquestes eleccions, per més que hi vagin i per més que hi votin, sempre, sempre, acabaran sentint-se absolutament marginats, menyspreats i menystinguts. És així de cruel, la cosa, però com més aviat ho acceptem, més aviat els engegarem a pastar fang. Ara bé, si continuem obviant-ho i avalant amb els nostres vots l’enviament de pedagogs de l’independentisme que, de passada i “ja que hi són”, debatran temes més seriosos per a la nación, no estarem fent altra cosa que perpetuar i agreujar la nostra nefasta situació. Trobo que ja és hora de veure-hi clar i de fer el necessari per aturar-ho.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “#20N: abstenció o vot nul
  1. Bona reflexió i puc entendre el teu punt de vista. Si volem la independència l’hem de guanyar des de casa nostra, no la podem anar a demanar. Però cada vot nul com abstenció fan créixer i créixer la part proporcional de diputats tant del PP com del PSOE. Amb això vull dir que votar, qualsevol cosa que creguem que ens representa, farà un petit favor a tots abans no arribi el dia de la independència.

  2. voromonjo ha dit:

    Respecte molt les opinions de tothom, però en aquest cas no estic d’acord amb la abstencio o vot nul com a alternativa, perque aixó l’únic que aconsegueix es que el grup més votat s’emporte els vots nuls i en blanc: es com signar-li un xec en blanc al partit guanyador… Com a independista potencial, no mpuc “perdre” una altra ocassió de que se m’escolte i per això aniré a votar a qui més confiança en donen…

  3. Oriol López ha dit:

    He de confessar que encara no tinc clar què fer al respecte, però potser m’acabi decantant per l’opció que planteja el Bixo.

  4. rulaca ha dit:

    El vot NUL es contat, però no beneficia a ningu. El vot en BLANC, si beneficia als partis mes grans.
    Jo votaré NUL i que s’espabilin…

  5. elbixo ha dit:

    Òbviament, jo també respecto les opinions de tothom, només faltaria. Però el cas és que molt sovint, el plantejament dels independentistes que creuen que l’abstenció o el vot nul són un “greu error” em recorda massa al d’aquells altres independentistes que volen que guanyi “la roja” perquè hi juguen futbolistes catalans. Senyores i senyors, al Congreso, com a la “selección”, hi pot haver tants catalans com vulguin, però és evident que si hi van és per interès i benefici propi, no pas per Catalunya. Donant-los suport, ajudem a perpetuar la situació.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: