S’apropa el 20 de novembre, data de les eleccions estatals, i se suposa que ja hem d’anar perfilant el sentit del nostre vot –o del nostre “no-vot”, recordin que votar és un dret com qualsevol altre. Com a independentista sempre em sento totalment desvinculat, desmotivat i desinteressat per eleccions d’aquest tipus. Opino que la independència –objectiu que qui 
més qui menys ja s’ha adonat que cal avantposar a qualsevol altre– l’hem de guanyar a casa, amb la nostra gent i/o amb el nostre Parlament. Així doncs, sóc del parer que no hi hem d’anar a predicar ni a pidolar res, a Espanya, si el que ens interessa és la llibertat de la nostra terra. Tot i així, no puc evitar de sentir-me atret per una hipotètica candidatura que aglutinés tot l’espectre independentista, o si més no, per una candidatura amb la independència com a únic punt del programa electoral. Tinc la impressió que quelcom així ens ajudaria a prémer l’accelerador cap a la recta final. Dissortadament, sembla ser que això, més que una hipòtesi, és ja una utopia; l’únic aglutinament produït ara per ara és el d’ERC amb Reagrupament –i no passin per alt que Reagrupament és una escissió d’ERC i que per tant, és com si el fill tornés a casa a passar el Nadal.
Valorat tot això, la disjuntiva davant la qual em trobaré el dia 20 del proper mes passa per dues opcions: abstenció o vot nul. Sí, ja ho sé: les dues, per desgràcia, seran valorades igual, quantitativament parlant. M’és igual, no puc fer altra cosa; és qüestió de principis. Sóc conscient que molts independentistes no ho entenen pas, tot això, que n’hi ha que creuen estar moralment obligats a votar per votar, a introduir qualsevol paperet a l’urna per a no sentir-se marginats. Malauradament, els independentistes/fonamentalistes del vot no s’adonen que en aquestes eleccions, per més que hi vagin i per més que hi votin, sempre, sempre, acabaran sentint-se absolutament marginats, menyspreats i menystinguts. És així de cruel, la cosa, però com més aviat ho acceptem, més aviat els engegarem a pastar fang. Ara bé, si continuem obviant-ho i avalant amb els nostres vots l’enviament de pedagogs de l’independentisme que, de passada i “ja que hi són”, debatran temes més seriosos per a la nación, no estarem fent altra cosa que perpetuar i agreujar la nostra nefasta situació. Trobo que ja és hora de veure-hi clar i de fer el necessari per aturar-ho.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Bona reflexió i puc entendre el teu punt de vista. Si volem la independència l’hem de guanyar des de casa nostra, no la podem anar a demanar. Però cada vot nul com abstenció fan créixer i créixer la part proporcional de diputats tant del PP com del PSOE. Amb això vull dir que votar, qualsevol cosa que creguem que ens representa, farà un petit favor a tots abans no arribi el dia de la independència.
Respecte molt les opinions de tothom, però en aquest cas no estic d’acord amb la abstencio o vot nul com a alternativa, perque aixó l’únic que aconsegueix es que el grup més votat s’emporte els vots nuls i en blanc: es com signar-li un xec en blanc al partit guanyador… Com a independista potencial, no mpuc “perdre” una altra ocassió de que se m’escolte i per això aniré a votar a qui més confiança en donen…
He de confessar que encara no tinc clar què fer al respecte, però potser m’acabi decantant per l’opció que planteja el Bixo.
El vot NUL es contat, però no beneficia a ningu. El vot en BLANC, si beneficia als partis mes grans.
Jo votaré NUL i que s’espabilin…
Òbviament, jo també respecto les opinions de tothom, només faltaria. Però el cas és que molt sovint, el plantejament dels independentistes que creuen que l’abstenció o el vot nul són un “greu error” em recorda massa al d’aquells altres independentistes que volen que guanyi “la roja” perquè hi juguen futbolistes catalans. Senyores i senyors, al Congreso, com a la “selección”, hi pot haver tants catalans com vulguin, però és evident que si hi van és per interès i benefici propi, no pas per Catalunya. Donant-los suport, ajudem a perpetuar la situació.