Sempre que es parla de les grans conquestes com a país, aconseguides en l’època Pujol, es parla dels Mossos d’Esquadra, del sistema educatiu basat en la immersió lingüística i en la Televisió Catalana. Eren tres grans elements fonamentals per a la construcció del país. Les dues darreres legislatures del pujolisme hi van ser sobreres, perquè es van limitar a administrar el que s’havia aconseguit sense fer noves passes endavant. I el fracàs del tripartit no va pas ser per errors greus ni barrabassades excepcionals, sinó bàsicament perquè vam continuar amb més del mateix, sense avançar.
És cert que l’herència rebuda de nou per CiU no ha estat de les millors; de fet, la crisi ha ensopegat arreu amb qui es trobava al poder, al marge de l’encert o desencert de la seva gestió. Però, les retallades i els ajustaments es poden fer de moltes maneres, i de moment tot apunta cap a una sola direcció, estrictament ideològica, de caràcter conservador. O millor dit, ara ja hi ha qui apunta cap a una altra direcció, justament la de tirar enrere en una de les grans conquestes nacionals: una Televisió pública de Catalunya, de qualitat i al servei del país. Josep Antoni Duran i Lleida ja ha avançat que TV3 pot ser el següent objectiu de les retallades del Govern. Un despropòsit fora mida de gravíssimes conseqüències per al país, si del que es tracta és, com tot sembla indicar, de reduir el pes de la Televisió catalana convertint-la en allò que algun il•lustre socialista espanyol qualificava de “televisió antropològica”. I donar pas a les televisions privades espanyoles.
El nou Govern d’Artur Mas, en aquest primer any, no ha hagut de corregir cap error de país del tan vilipendiat Govern tripartit: ha negociat a la baixa la llei del cinema, ha relegat a un tercer terme la Secretaria de Política lingüística i ha paralitzat l’obertura de noves delegacions catalanes a l’exterior. Però ni un sol pas endavant. La decepció que vam tenir amb el tripartit molts independentistes és la mateixa que tenim ara amb el Govern d’Artur Mas. Però, de confirmar-se l’amenaça de Duran i Lleida, haurem de dir i reconèixer que del tripartit a ara estem fent perilloses passes enrere des del punt de vista nacional.
Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/
Des de la Mediterrània 
Si les televisions privades es beneficien, com la medicina privada i els bancs, d’aquesta crisi s’acabarà trencant el contracte social, l’acord real o hipotètic realitzat en l’interior d’un grup pels seus membres, com per exemple el que s’adquireix en un estat en relació als drets i deures de l’estat i dels seus ciutadans. Es parteix de la idea que tots els membres del grup estan d’acord per voluntat pròpia amb el contracte social, en virtut de la qual cosa romanen en dit grup.
Dóna la impressió que, a poc a poc, per a que no ens n’adonem, s’està desfent el poc que s’havia fet. Un pas endavant i dos endarrere.
De pas endavant no en veig cap!
Cert, ja fa molt de temps que, de pas endavant, jo tampoc no en sé veure cap.
La crisi no pot ser una excusa per perdre-ho tot.