“Stop Racism”, de Taymaz Valley, Flickr
De la mateixa manera que, quan sentim la frase “no és que vulgui ficar-me a la teva vida, però…”, sabem que a continuació passaran a ficar-se en la nostra vida, i que, quan sentim la frase “no m’agrada parlar malament de ningú, però…”, passen a parlar-nos malament d’algú, quan sentim la frase “no és que sigui racista, però…”, sabem que a continuació ve una declaració racista i que estem davant d’un racista.
Desgraciadament, sentim massa vegades aquesta frase, en un país com Catalunya on la majoria som immigrants o descendents d’immigrants i hauríem d’estar previnguts del racisme i la xenofòbia perquè nosaltres o algun dels nostres avantpassats l’hem patit en un moment o altre.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Cert, i això ho pots veure a ciutats de Catalunya receptores d’immigració. El cas de Badalona durant la campanya electoral en què escoltava a badalonins que era evident per l’accent que no eren badalonins ni catalans de neixament, que venien d’Espanya, i que van arribar aquí els anys 60 dient dels immigrants que havien arribat fa poc temps que venien a robar i prendre’ls la feina. I són justament persones que en el seu moment van ser immigrants les que mostren una aversió més gran cap als immigrants que han arribat després que ells. L’immigrant d’origen espanyol acostuma a tenir memòria de peix.
Això és el que em sorprèn més, que persones que elles directament o els seus pares varen immigrar a Catalunya fa quatre dies siguin les primeres en malparlar dels immigrants actuals.
La gent sol tenir memòria de peix.
Quan vaig estar als EEUU, una de les coses que més em van sorprendre va ser la xenofòbia que, en la meva opinió, tenien algunes persones de col·lectius no WASP (hispans, afroamericans, etc.) vers els europeus. Algun sociòleg potser ens explicaria les causes.
Sí, algun sociòleg que ens ho expliqui, perquè jo no ho entenc.
ES XENOFOVIA O ES ENVEIXA I RANCUNIA
Potser sigui una barreja de tots aquests sentiments.
Tens tota la raó del món. Tots tenim amics o familiars que pateixen o han patit racisme. Jo mateix com pare separat amb 35 anys he après que se sent quant et discriminen pel sol fet de ser home. Jo ho anomeno racisme de gènere. És allò de que com que un gitano roba doncs tots els gitanos són lladres i els tractem com a tal per si de cas…
Sí, s’acostuma massa sovint a generalitzar els comportaments dels individus a tot un col·lectiu, o valorar un individu pels prejudicis que es tenen cap al col·lectiu al qual pertany. Gràcies pel teu comentari.
A mi me gusta mucho Cataluña, pero…
Justa la fusta! Una altra d’aquestes construccions tramposes amb ‘però’ que sovinteja…
MASSA SOVINT ENS OBLIDEM DE LA TOLERANCIA QUE ENS HA PERMES SER ON SOM
Sí, Jaume, com dius, massa sovint se’ns oblida. Gràcies pel teu comentari.