Por fabol séanos más civilizados

Se ruega a la perssona que ha olvidado la bolsa de la basura en el ascensor que la recoja. Una vecina del bloque la ha visto. Por fabol séanos más civilizados que luego hablamos mucho”. Estic plenament convençut que alguna vegada han vist notes com aquesta penjades en un vestíbul o en un ascensor. I és que les comunitats de veïns constitueixen un petit món a escala, on les misèries i la manca d’educació conviuen diàriament amb la necessitat de preservar un entorn net i segur. És, sense cap mena de dubte, un reflex perfecte del que succeeix al carrer o a l’oficina.

Les ciutats ens obliguen a conviure molt a prop d’estranys. Sense voler, a vegades sentim sorolls indesitjats, suportem l’absència d’hàbits higiènics en moltes persones i ens indignem amb tots aquells que s’han fet amics del furt. Per aquest motiu, a vegades explotem.

Una de les manifestacions més espectaculars són les notes que els veïns pengen en llocs visibles. Podem veure de tot: faltes ortogràfiques que provoquen vergonya aliena, insults, amenaces i, per què no dir-ho, mostres de l’ingeni col·lectiu que sempre tenen la vocació d’alegrar-nos el dia. Una breu recerca per internet m’ha permès obtenir una meravellosa fotografia de les relacions humanes més disfuncionals. Tant de bo gaudeixin amb aquest microcosmos surrealista.

Àlex Ribes 

http://alexribes.wordpress.com/  

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Por fabol séanos más civilizados
  1. Oriol López ha dit:

    Una molt bona selecció d’avisos/comunicats de “bon rotllo” entre veïns.

  2. yeagov ha dit:

    Si només fos a les comunitats de veïns…
    Vaig publicar aquesta imatge al meu bloc i la vaig enviar als diaris La Vanguardia i El Periódico, me la van publicar, com podeu veure hi ha molt catxondo, d’aquest cartell en van parlar a la ràdio.

  3. L'avi Joaquim ha dit:

    Vaig esperar a una veineta que cada dia portava el seu gos al portal de casa meva i quant el seu gos va acabar de fer les seves feines l’hi vaig preguntar si aleshores ella també es pixaria al mateix lloc i davant meu. Es va posar vermella i va marxar. No se si ara soc un mal veí o una experiència enriquidora per a ella… però, que jo sàpiga no ha tornat mes.

    • yeagov ha dit:

      Jo vaig enxampar un individu pixant-se a la porta d’on treballo i li vaig donar un ensurt que li va tallar la pixera. Per això entenc el que vostè va fer i li dic que va fer molt bé.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: