Eres massa jove, Sic…#Simoncelli58

Hi ha moments que et congelen el cor. D’aquells que se’t claven a dins com punyals Això és, explicat breument, el que se sent quan veus, pràcticament, una mort en directe.

El motociclisme sempre ha estat un dels meus esports preferits. He crescut amb ell, i he crescut idolatrant a pilots que, com Valentino Rossi, et fan veure més enllà d’un simple esport. Pilots que, mentre ells gaudeixen del que fan, aconsegueixen que tu, com a simple espectador, visquis els diumenges amb la gasolina per les venes. Però l’episodi d’aquesta última carrera, a Sepang, és d’aquells que no hauria de passar mai.

Com va dir Dani Pedrosa, a vegades ens oblidem que el motociclisme és un esport perillós, de risc. Marco Simoncelli vivia al límit. La seva vida era a la pista, damunt una moto. Algunes vegades, el “SuperSic” havia traspassat la frontera del que està permès i el que no, un fet que li havia causat més d’un problema al pit-lane. Però ell semblava indiferent, apassionat de la seva professió, feliç de la vida. Tot semblava sortir-li rodó.

Però un cop de mala sort ho va capgirar tot. Quan menys ens ho esperàvem, ell va marxar. I, desgraciadament, és per sempre. Sé que és tràgic, però és la veritat. Simoncelli apuntava a successor de “Il Dottore”, però no va poder arribar-hi, es va quedar a mig camí.

Jo era de les que l’havia criticat per algunes de les seves bestialitats a la pista, però, a la vegada, l’admirava pel seu caràcter. I, en part, l’admirava perquè era, tal i com va assegurar el mateix Valentino Rossi, “il fratello minore del dottore”.

En aquests moments és quan penso en com es deuen sentir Valentino Rossi i Colin Edwards sabent que les rodes de les seves motos van causar les ferides mortals del SuperSic. Un accident inevitable, horrorós. Per això, crec que els admiradors d’aquest esport hem de fer més costat que mai a aquests dos pilots.

Costa assumir la mort d’un pilot que ja formava part del teu dia a dia. Tinc la sensació que a la propera carrera, els seus rínxols entremaliats tornaran a aparèixer per sota del casc. Però és moment de mirar endavant sense oblidar-nos del passat ni dels que s’han quedat enrere. Simoncelli era un amant del motociclisme que va morir atrapat en un destí fatal. I només tenia 24 anys. Més que mai, es mereix un comiat com cal. Eres massa jove, Sic…

Marco Simoncelli

Xènia Santigosa Jurada

Arxivat a Altres
One comment on “Eres massa jove, Sic…#Simoncelli58
  1. Oriol López ha dit:

    Anar en moto ja és perillós sense córrer per competir… I ho dic, al marge de les estadístiques, perquè anant en moto per la carretera van perdre la seva vida diverses persones que coneixia personalment.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: