Alejandro Sanz, el Forrest Gump del Twitter

Ahir l’estrella del Twitter va ser Alejandro Sanz, el cantant hispano-miamenc (demano disculpes per un neologisme tan dolent). Quan una fan li va demanar que recolzés a la família de Marta del Castillo, ell va escriure la següent piulada: «Qué manía tenemos de juzgar antes de que lo hagan los jueces…Marta es inocente hasta que un juez diga lo contrario». Després es va adonar de l’error i va dir que la va confondre amb… atenció… redoble de tambor… Marta Domínguez, l’atleta que va ser acusada de dopatge. Ara és quan t’has d’imaginar el vídeo de l’APM en el què es veu a un home grassonet llençant-se de planxa a la piscina. Ho veus? Xoooooooffff!!!

Marta Domínguez ja va ser absolta fa mesos. A partir d’aquí la hipòtesi que proposo és que Alejandro Sanz llegeix diaris molt, però que molt antics. Hauria d’anar més al quiosc i menys a l’hemeroteca. Espero que algú li digui que Lee Harvey Oswald ja va ser “absolt” fa molt temps.

Crec que aquest és un cas més que demostra que alguns famosos viuen en realitats paral·leles, com si fossin Neo, el protagonista de Matrix. A l’aïllament al què sotmeten les seves vides, que els converteixen en una mena de Rapunzels de mansions d’un munt de metres quadrats, se suma el fet de viure allunyats del seu país d’origen. Són els “españoles en el mundo”, patriotes multimilionaris que s’estimen més pagar impostos a l’estranger. Encara recordo a Lola Flores demanant una pesseta a tots els espanyols per poder pagar les seves obligacions amb Hisenda. No sé per quina raó freudiana la relliscada del cantant m’ha recordat a una experiència paranormal que vaig tenir amb en Julio Iglesias. Ah, que no saps qui és? Julio Iglesias és, o potser hauria de dir, vol ser, un cantant que en els seus concerts, quan no arriba a una nota (darrerament és sovint), acaba l’estrofa amb un ueaaaaaa!!! Faria estralls en un concurs de gossos d’atura.

El cas és que puc dir que vaig passar tot un dia amb en Julio Iglesias. Això va ser l’any 1988. He d’aclarir, però, que no vaig fer d’Albert Om… ja saps… footing, afeitar-me amb ell, parlar als gossos en castellà… La veritat més sagnant és que vaig col·laborar d’ajudant en un reportatge i ell volia tenir sempre un punt de llum darrera seu (el que en argot es diu un contra). Efectivament, jo vaig ser l’imbècil que es va passar tot un dia apuntant amb un focus la seva imminent calvície. Un altre dia explicaré les seves condicions per a les entrevistes. Tres coses em van sorprendre d’ell. La primera és que es va pujar al vaixell en el què anàvem procedent d’un illot, prop de la República Dominicana, en el qual únicament vivien multimilionaris. La segona va ser la seva pell. Era com una ceba plena de capes de moreno, una a sobre de l’altra. I la tercera, i definitiva, és que tan sols mirava a les noies. I ho feia d’una manera que jo no goso fer. El cert és que la majoria d’elles semblava encantada amb aquelles mirades de raigs X. Quina anècdota més estúpida. Ei, és el més a prop que he estat d’un famós planetari. No siguis cruel!

Ai… els famosos! Com són! Diu la Margarita Rivière al seu llibre “La fama: iconos de la religión mediática” que “la fama es un instrumento moral, el premio es la celebridad, el castigo el anonimato”. Potser té raó. Això sí, dóna una ullada al que es deia al Twitter de la relliscada del cantant cridaner:

@FernandoSainz: Me parece una vergüenza que ETA haya tenido que disolverse. A un grupo no se le puede juzgar por su último disco”.

@76tintin: Lo de Gadafi fue un suicidio hasta que se demuestre lo contrario.

@JosebaComico: Miky Nadal es el mejor tenista del mundo, hasta que se demuestre lo contrario.

Estic segur que ahir tenia “el corazón partío”. I és que “la vida és com una capsa de bombons. Mai saps el que et pot tocar”.

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Altres
3 comments on “Alejandro Sanz, el Forrest Gump del Twitter
  1. yeagov ha dit:

    Sempre he pensat que els famosos creen un personatge i aquest personatge moltes vegades acaba menjant-se la persona que el va crear.
    El twitter el carrega l’estupidesa, posa el twitter en mans d’un famós i aconseguiràs grans moments per l’antologia del disbarat. David Bisbal va dir pel seu twitter: “Mai s’han vist les piràmides d’egipte tan poc transitades, tant de bo que aviat s’acabi la revolta”.
    Tinc entés que Julio Iglesias sempre mostra a càmera el mateix costat i crec que es degut a que encara li queden seqüeles de l’accident que va patir i que va acabar amb la seva carrera futbolística.

  2. Oriol López ha dit:

    Tots podem equivocar-nos, però, certament, s’espera un cert nivell de determinats famosos i, de vegades, no estan a l’altura.

  3. yeagov ha dit:

    La fama és perjudicial per a la raó.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: