ETA ja fa temps que és fora del “Top 10”.

L'humor sense complexes de "Vaya Semanita".

L’humor sense complexes de “Vaya Semanita”.

Sempre que veia la llista de problemes dels ciutadans (allò que tan li agrada al PP…), al primer lloc hi era ETA. Ells van ser la noticia recurrent a mil i un telediaris, eren en certa manera poderosos gràcies als medis que sovint així els hi feien el joc.

De fet crec que als successius governs els interessava molt que les coses fossin així. Sempre va be tenir un enemic que uneixi el país, amb això, el futbol, la tele i les xafarderies ja no queda lloc per a gran cosa més al nostre cansat cervell.

Però tot caduca, i ETA no és una excepció, des de que van caure del “top 10” de les preocupacions pàtries la cosa estava cantada.

Ells vivíen gràcies a la retroalimentació que rebien del estat i els seús medis, però tot cansa i altres terroristes els hi han fet massa competència.

ETA ha estat com la botiga tradicional, aquell colmado que acaba enfonsat per la pressió de la globalització, no ha pogut amb les grans cadenes de distribució internacionals, els centres comercials, les franquícies terroristes. al final el xiringuito que teníen ha tingut que tancar per manca de clientela.

Era massa evident que el producte que venien ja no tenía sortida, de fet crec que això va quedar ben clar el dia que els hi van perdre el respecte inicial, de cop i volta molts programes de televisió (Polònia, Vaya Semanita…) feien humor amb ETA i els seus membres, en aquell moment crec que es va trencar una cosa molt important.

Ens n’hauríem d’adonar d’això, i fotre conya de tot, del mort i de qui el vetlla,

ETA al "Polònia"...

ETA al “Polònia”…

mostrar-los i parlar-ne és la única manera de començar a solucionar alguns temes enquistats a la nostra societat.

El dia que la justícia va segrestar la memorable portada de “El Jueves” que feia referència al Príncep Felip, la Letízia i la seva més que privilegiada situació i vida futura vàrem poder confirmar la por que senten alguns davant aquell molest costum de l’humor de tocar els tabús de la nostra societat.

Potser aquesta és la diferència entre la dictadura i la democracia, i queda clar sovint a quina banda som.

Quant a

::.·No sé que no sé res·.::

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “ETA ja fa temps que és fora del “Top 10”.
  1. Àlex Ribes ha dit:

    Va dir Ernst Lubitsch que “tragèdia més distància, igual a comèdia”. Riure d’ETA demostra que es comencen a trencar tabús, tal com dius. Felicitats per l’article.

  2. Oriol López ha dit:

    A mi fer bromes de determinades coses, no dic que no sigui sa, però a mi, personalment, ara mateix, em costaria. Per exemple, quan vaig veure per primer cop el personatge de Franco al Polònia, em va semblar una manca de respecte a les víctimes del franquisme, un intent de presentar de forma graciosa i amable un genocida.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: