Els trunyos de la TDT Party

Javier Algarra, presentador del programa Dando caña del canal Intereconomía, va introduir un vídeo en el qual es veia a Bersluconi observant el cul de Helle Thorning-Schmidt, primera ministra danesa. No sé si això hauria de ser notícia, per venir d’on vé. Però el pitjor de tot és com el periodista va presentar el tall: Un hombre es un hombre y Berlusconi es Berlusconi. Y por muy primer ministro italiano que sea, el hombre Berlusconi, el macho Berlusconi, hay cosas que no puede evitar. Como pegarle una repasadita a una señora y mirarle la retaguardia, aunque sea la primera ministra danesa (…) Le pega un repaso para asegurarse que le observa bien la grupa a la buena señora”.

Grupa? El diccionari ens aclareix que grupa és “anca, parte trasera y elevada de las caballerías”. En definitiva, grupa és el cul d’un cavall. Per curiositat, teclejo “algarra” en el mateix diccionari i em diu que “no se ha encontrado definición para algarra”. Doncs, jo sí la tinc. Algarra és un trunyo. I què és un trunyo en llenguatge col·loquial? Un trunyo és aquell típic personatge que trobes ancorat a la barra del bar, amb més d’una cervesa a sobre, que aplica els seus raigs X a totes les dones que entren, que a vegades inclús llença floretes obscenes, que està inhabilitat emocionalment i que la seva única aproximació a l’altre sexe la realitza l’ambaixada colgant del seu cervell. Això és un trunyo. Suposo que coneixes més d’un.

No pretenc fer un article científic sobre el masclisme, entre altres raons perquè és un tema que em desborda… i que, com a home, també m’avergonyeix. Tot i així, crec que molts dels problemes de la nostra societat es deuen a dos conceptes radicalment equivocats. El primer és l’erràtic plantejament d’un joc de domini i submissió. És cert que el nostre sistema econòmic ens porta a abordar més situacions de competència que de col·laboració. Però, quan aquesta filosofia es trasllada a les relacions personals, és molt probable que un dia et trobis que jugues sol. L’altre concepció equivocada a la nostra societat és la idea de superioritat. El racisme, la xenofòbia, la homofòbia i, també, el masclisme, troben la coartada intel·lectual en una certa idea de superioritat. És llavors quan surten el darwinistes del tres al quart i pretenen demostrar-nos que les societats es mouen per processos de selecció natural. Però ja sabem com han fet servir els règims més totalitaris aquest determinisme tan pudent.

No sé com es pot lluitar contra el masclisme. Suposo que deu ser la suma de molts detalls: respecte, tendresa, sensibilitat, admiració, confiança, educació, formació… En tot cas, hem de denunciar als trunyos, als Algarres, als Berlusconis… i a les dones que perdonen la seva cavernícola visió de les relacions humanes.

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Els trunyos de la TDT Party
  1. Oriol López ha dit:

    Els comentaris del Sr Algarra em semblen deplorables i una mostra més del nivell intel·lectual i humà de la cadena de televisió en la que treballa.

  2. yeagov ha dit:

    Excel·lent article i totalment d’acord amb tu i amb l’Oriol. L’actitud de Berlusconi és deplorable per faltar el respecte a una senyora que a més és la segona autoritat de Dinamarca, encara que ja sabem que Berlusconi no es caracteritza pel seu respecte per les dones. Va incomodar bastant a la cancellera Merkel, poc acostumada a les familiaritats que el primer ministre italià es prèn amb totes les dones. Però les paraules d’aquest presentador també em semblen impresentables, encara que molt en la línia de la cadena ultradretana. Aquest programa d’Intereconomía s’hauria de dir “Tomando cañas” que sembla que és el que faci la gent que treballa en aquesta cadena abans de sortir en emissió.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: