Converses absurdes i un marit no reciclable

Aquest matí he escoltat un diàleg sensacional a la cua del supermercat, entre la caixera i una dona:

Caixera: Vol una bossa?

Dona: No, tinc al meu marit.

Puc confirmar-ho: el marit no era reciclable.

Tots els autors d’una novel·la, una obra de teatre o un guió cinematogràfic coneixen la dificultat d’escriure diàlegs. Els diàlegs caracteritzen als personatges, fan avançar l’acció, exposen conflictes i són molt responsables del ritme global de l’obra. No han de ser excessivament “literaris” (no han de semblar estar escrits “en pedra”), ni han de ser massa “reals”.

Tot i així, la vida demostra que, a vegades, les persones que no es dediquen a la creació literària són les que millor estan dotades per escriure diàlegs tan brillants, com absurds. Navegant per internet he trobat uns fragments de diàlegs absurds que han tingut lloc en sales de tribunals. Estan extrets del llibre “Desorden en el tribunal (Disorder in the court, 1999)”, de Charles M. Sevilla.                                                                      

Pregunta: Aquesta malaltia, la miastenia gravis, ¿afecta a la seva memòria?

Resposta: Sí.

P: ¿I de quina manera afecta a la seva memòria?

R: M’oblido de les coses.

P: Vostè s’oblida… ¿Ens pot donar un exemple d’alguna cosa que hagi oblidat?

P: ¿Quina és la seva data d’aniversari?

R: El 15 de juliol.

P: ¿De quin any?

R: Tots els anys.

P: Aquesta foto seva, senyor… ¿Estava vostè present quan va ser feta?

P: Aleshores, ¿la data de concepció del seu nadó va ser el 8 d’agost?

R: Així va ser.

P: ¿Y què estava vostè fent aquell dia?

P: ¿Quina edat té el seu fill?

R: 38 o 35, no ho recordo.

P: ¿Quant fa que viu amb vostè?

R: Uns 45 anys…

P: Senyor García, ¿per què va acabar el seu primer matrimoni?

R: Per la mort del cònjuge

P: ¿Per la mort de quin dels cònjuges?

P: Aquí a la cort, per cada pregunta que jo li faci, la seva resposta ha de ser oral, ¿entès?

P: ¿A quina universitat va?

R: Oral.

P: Doctor, abans de fer la autòpsia, ¿vostè li va prendre les pulsacions a la víctima?

R: No

P: ¿Vostè li va prendre la pressió arterial?

R: No

P: ¿Vostè li va controlar la respiració?

R: No

P: Llavors, ¿és possible que la víctima estigués viva quan va començar la autòpsia?

R: No

P: ¿Com pot estar vostè tan segur?

R: Perquè el cervell del pacient estava en un pot sobre la taula.

P: Però ¿podria estar viu, tot i així?

R: Sí, es possible que estigués viu i treballant d’advocat en algun lloc.

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Converses absurdes i un marit no reciclable
  1. Oriol López ha dit:

    La selecció anterior seria digna del millor escriptor de diàlegs còmics.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: