En el restaurant, coses que passen.

En aquest post, us parlaré de coses que passen en els restaurants.

Atès que de restaurants n’hi ha de tota mena, i per acotar, no parlaré dels restaurants als quals anem a fer un menú, ni tampoc dels de luxe, sinó del que anem quan volem un sopar tranquil, romàntic…, en el qual poder parlar en un ambient de tranquil·litat.

Situacions:

1.- Has reservat taula i hora i en arribar a lloc et fan esperar.

Si l’espera és perllongada, no hi estic d’acord. El voler fer més d’un torn és una decisió del restaurant que el client no ha de pagar en forma d’espera. Al final et cobraran igual. En aquests casos, el millor és reservar taula per al primer torn o no tornar-hi.

2.- Entres al restaurant i et col·loquen en una taula al costat dels lavabos, o de la porta d’entrada o de la cuina.

Si he anat a sopar per poder parlar amb tranquil·litat, no estic a gust en una situació com aquesta i demano que em canviïn la taula si és possible. Si la situació és prou molesta, la meva opinió és marxar i buscar un altre lloc on anar.

3.- Entres al restaurant i en seure, te n’adones que les taules estan tant juntes que sembla que estiguis sopant també amb els de les taules veïnes.

Si vull parlar amb la meva parella o amb un grup d’amics, aquesta situació no és la millor. Com tampoc ho és tenir que escoltar el que diuen els del costat tampoc. En aquest cas, la meva opinió és no tornar a aquest restaurant.

4.- Quan a la carta hi ha un plat sobre el que demanes informació a la persona que està prenent nota i no ho sap que dir-te.

Sembla que la persona que pren nota hauria d’estar al corrent del que el seu restaurant ofereix. Penso que qui dirigeix el local hauria d’estar més al cas d’aquests extrems i de la professionalitat del personal de sala.

5.- Quan entre plat i plat et dona temps a jugar una partida d’escacs.

Quan passa, de vegades, en a mi la gana ja se m’ha passat.

Si és un fet puntual no hi ha més que aguantar-se, si és un fet habitual, denota una mala organització en el restaurant i el millor és no tornar-hi.

6.- Quan al provar el plat que t’han servit, no està al bo (mal sabor, passat de cocció, molt salat…) i et posen problemes o no proposen una solució alternativa.

Crec que el millor dir-ho i no pas menjar-s’ho a disgust. Si en donen una bona alternativa serà un punt a tenir en compte.

7.- El postres, no sempre responen al que diu la carta i al preu cobrat.

Els postres poden ser una bona manera d’acabar un àpat. Doncs bé, què estiguin a l’alçada del preu que hi cobren. Si hi diu crema anglesa, doncs que ho sigui. Si hi diu fruita de temporada, que ho sogui. Si diu artesanal, que ho sigui.

8.- Quan porten el compte, sempre en faig una ullada.

M’ha passat que he trobat comptes equivocats en els dos sentits, per excés i
per defecte.

9.- Que cobrin el pa em sembla una pràctica equivocada.

Sempre que el pa servit no sigui especial (de fruits secs, de ceba, de mantega…) o fet pel propi restaurant, llavors ho trobo perfecte.

10.- Propines.

És un tema controvertit. Així i tot, acostumo a deixar propina si tot ha estat dins de la normalitat o si hi ha hagut un servei especialment bo. També valoro si davant qualsevol problema, s’ha sabut oferir una bona solució alternativa.

Malgrat aquestes situacions són reals, de fet no tenen res d’extraordinari i val a dir que en la majoria dels llocs en els quals he estat, tot ha transcorregut de la millor manera possible i ha estat un plaer tornar-hi.

Reconeixent que servir al públic és un ofici difícil, entre d’altres coses perquè hi ha clients complicats, penso que hi ha uns mínims que s’han de cuidar.

Us invito a que dieu  si aquestes coses també us han passat i a que expliqueu qualsevol altra cosa que hagueu experimentat.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “En el restaurant, coses que passen.
  1. Oriol López ha dit:

    A mi una de les coses que em molesten és quan el cambrer, o no està pendent quan hauria d’estar-ho, o passa a l’altre extrem i t’està constantment a sobre. També he de dir que, afortunadament, a la majoria dels llocs on he estat, el tracte ha estat molt correcte.

  2. Tomàs ha dit:

    Si, el nivell està prou bé, però passen coses que caldria evitar.

    Això que dius dels cambres jo ho lligo amb el tema de la professionalitat. Hi ha persones que pensen que per fer de cambrer qualsevol serveix, i no és així, se n’ha de saber.

  3. Àlex Ribes ha dit:

    Jo no suporto que em preguntin si m’ha agradat el menjar. Si no ha quedat res al plat, és que m’ha agradat, no? Doncs per què ho pregunten? Però, sobretot, el que no suporto és el punt 5. A vegades, entre el primer i el segon plat, tens la sensació que ja has fet la digestió.

    • Tomàs ha dit:

      Haver d’esperar un temps excessiu entre plat i plat és una de les pitjors coses. Solament va bé pels que aprofiten a sortir del local per fumar. Per a la resta, no fa gens de gràcia.

      Pel que fa a la pregunta de “si li ha agradat” no m’ho havia plantejat, però hi ha preguntes que de vegades estan de més. Imagino que en algun cas es fan de manera retòrica.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: