Laura

Lluís Llach, d'AnnaI avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.

M’és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l’avui,
la nostra joia pel demà…
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l’atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels;
i en un racó d’aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

Lluís Llach

Aquesta cançó de Lluís Llach, Laura (1977), la podem escoltar al disc Campanades a morts (1977) i també al vídeo que podeu trobar a l’adreça següent i que correspon a l’actuació al Camp Nou el 1985, on la guitarrista, la Laura Almerich, a la qual va dedicada aquesta cançó, a causa de l’emoció, comet una errada durant la seva interpretació a la guitarra, que és resposta amb un gran aplaudiment per part del públic, sabedor del motiu de la seva errada:

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Laura
  1. yeagov ha dit:

    Preciosa cançó. M’agraden les cançons de Llach però aquesta és amb País petit les que més.

    • Oriol López ha dit:

      Jo també tinc debilitat per les cançons d’en Lluís Llach. A la secció de Poemes i Cançons estic fent un esforç de contenció i tria per no anar-les posant totes.

  2. yeagov ha dit:

    Pel que llegeixo Llach li va donar la partitura a Laura sense dir-li que la cançó, la lletra de la qual ella no coneixia, estava dedicada a ella.

    • Oriol López ha dit:

      Laura és una cançó del 1977, per la qual cosa entenc que quan la van interpretar el 1985 al Camp Nou, La Laura ja sabia de quina cançó es tractava i que anava dedicada a ella, però suposo que, en interpretar-la en aquell moment, en un entorn tan especial i ple de públic a vessar, li devia agafar sentiment.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: