Mercats vs. política

Rajoy assegura que no és veritat que els mercats substitueixin a la política, com denuncien els indignats del 15-M. És normal que ho digui perquè està a punt d’assolir el poder per majoria absolutíssima –si els sondejos l’encerten- i perquè al seu predecessor no l’han fet saltar ni la Merkel ni en Sarkozy. Està per veure que els ciutadans italians o grecs pensin el mateix, fins i tot que ho pensin els de tots aquells països que s’han vist obligats a adoptar dures mesures d’ajustament per a satisfer, precisament, als mercats (Irlanda, Portugal, Espanya, a més de Grècia i Itàlia).

A Berlusconi no el fan fora els votants italians, que podrien estar farts dels escàndols d’Il Cavaliere, sinó el directori europeu. El mateix passa amb Papandreu. Cap dels dos abandona el poder per mitjans purament democràtics, sinó per la pressió insuportable dels mercats, que parlen per boca dels governs alemany i francès. I als ciutadans grecs, italians, espanyols, portuguesos o irlandesos se’ls imposen unes mesures anomenades d’austeritat que a Catalunya anomenem com el què són, retallades de l’estat del benestar. Tot això no ho fan lliurement els govern d’aquests estats, sinó obligats amb l’amenaça d’intervenció o directament intervinguts.

A Espanya fins i tot s’ha modificat la Constitució en quatre dies per obra i gràcia d’una trucada telefònica des de Berlin. Quina iniciativa hi ha més política que la de la reforma de la Constitució? I tanmateix, la formulada a Espanya no ha tingut res de política.

L’haguem votat o no, seria desitjable que el Sr. Rajoy tingués les mans lliures per a fer política, sense l’amenaça que en els darrers temps ha planejat sobre el cap de Zapatero, que plega, per cert, a temps per a no seguir els passos de Berlusconi o Papandreu, o sigui abans que el facin fora.

El Sr. Rajoy, doncs, dirà el que ha de dir com a polític professional, però ara com ara els fets mostren que els indignats tenen raó i que els mercats substitueixen a la política. I no oblidem que els mercats són un àmbit de negoci, en el que uns hi guanyen diners i altres en perden. És tant com dir que canviem la política pel negoci, o que els estats es compren i es venen al parquet de les borses mundials –a la pantalla dels operadors borsàtils, de fet. I el més greu: no sabem qui són els mercats, ergo no sabem qui governa en realitat.

Octavi Rodin

http://nodeixodepensar.blogspot.com/

octavirodin@gmail.com

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Mercats vs. política
  1. Oriol López ha dit:

    Sí, certament, quan se’ns parla dels mercats, se’ns oculta qui hi ha al darrere.

  2. Rafa Granero ha dit:

    Rajoy té raó en un sentit paradoxal: els mercats no substitueixen a la política, els polítics de dretes utilitzen els mercats (desregulats i llibertaris) per aconseguir els seus objectius.

    El seu discurs de “pobre de mi, què puc fer jo davant dels mercats” és una sinistra broma retractada en la pel·lícula de Von Triers “El jefe de todo esto”: la dreta és el cap de tot això que es camuflava enrera de “el jefe de todo esto”.

    La dreta utilitza els mercats com eina per vendre retallades a l’estat del benestar, que és el nitxol on encara poden treure una mica de suc, i ho venen tan bé que fins i tot gent objectivament maltractada (o gent que havia de defensar als maltractats) per les pròpies dretes compren la idea.

    Com si d’una relliscada freudiana es tractés, Rajoy te raó en un sentit insospitat.

  3. Rafa Granero ha dit:

    Vull ser més radical en l’afirmació que fas: no és que ” els “mercats” s’utilitzen com a excusa per fer polítiques draconianes de dretes”, és que els mercats són l’eina per impossar polítiques de dretes. Com diu el poeta “no es lo mismo, pero es igual”.

    Salutacions.

    Rafa Granero.

    PD. La meva opinió sobre els motius i raons de la crisis les he expressat aquí:

    (el pdf de les filmines: http://dl.dropbox.com/u/863046/La%20crisis.pdf)

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: