El mercat de les empreses catalanes

"Katalunian ikasle. Vilaweb atariko zuzendari Vicent Partal, erredakzioan", de Gabriel Aresti Euskaltegia, al Flickr

Un primer mercat claríssim és l’interior. I a vegades em fa l’efecte que és un mercat negligit, no sé si perquè es considera massa ple o per alguna raó que no sóc capaç d’entendre. Però el mercat interior és un mercat molt potent, un mercat molt ric, que hauríem de mantenir com a mercat bàsic per poder saltar a un altre tipus de mercat.

I llavors en trobaríem tres més: l’un fóra la Unió Europea, l’altre Llatinoamèrica i l’altre el Nord d’Àfrica. Jo crec que el mercat fonamental pel qual hem de treballar és el mercat europeu, i això voldria raonar-ho.

Hi ha una obsessió molt gran pel mercat llatí perquè la gent es pensa encara que el mercat llatinoamericà és una mena de mercat natural d’allò que es fa a l’estat espanyol.

A vegades faig aquesta comparació. La gent que actualment s’entesta a entrar al mercat llatinoamericà abandonant, en conseqüència, la prioritat del mercat europeu comet una acció tan absurda com si nosaltres, en el moment de la unificació duanera espanyola, ens haguérem negat a comerciar amb Extremadura per continuar comerciant amb Nàpols i Sicília, pels llaços culturals i històrics innegables que hi teníem. En aquell moment hauria estat un error en termes econòmics ignorar que la unió duanera espanyola s’havia fet precisament per poder negociar amb Extremadura i aquesta mateixa unió dificultava la negociació amb Nàpols. Igualment, els qui ara defensen que s’ha de negociar amb l’Uruguai abans que no pas amb Suècia crec que cometen un error greu. No té cap sentit que el nostre mercat preferencial siga un mercat llunyà, separat per un oceà, d’un nivell de negoci inferior al mercat europeu. Ni es pot ignorar que durant unes quantes dècades hem contribuït a fer un mercat unificat que és un dels tres més potents del planeta, encara que a vegades semble que no hi tinguem interès i que només vulguem ser-ne receptors, però no actors.

Estic convençut que en part hi ha un complex d’inferioritat. Em sembla que, tot sovint, s’entén que vivim en un món globalitzat, però que no podem competir amb un neerlandès o amb un alemany, cosa que em sembla ridícula. I un segon problema és lingüístic. El nostre país sap molt poc anglès i la nostra gent, abans de reconèixer que no sap anglès i fer els passos necessaris per canviar aquest fet -quan és imprescindible saber anglès-, s’estima més de fer negocis secundaris en espanyol, convençuda que d’aquesta manera ja es mundialitza.

Nosaltres necessitem empreses amb voluntat europea perquè, si no, serem la cua de la Unió. Necessitem empreses amb capacitat per dirigir projectes europeus, amb capacitat d’invertir a Europa i, per tant, empreses que han de fer de l’anglès o de les altres llengües europees la llengua de feina, amb clara preferència a l’espanyol, que ara ocupa la posició que ocupa més per motius culturals i polítics que no pas per motius realment econòmics.

Això no vol dir, alerta!, que s’haja de menystenir el mercat llatí. Però l’hem de situar en el valor real que té i no s’hi val a fer la trampa d’elevar-lo a la categoria de mercat global, sobretot quan, aquests darrers anys, s’ha descobert que el mercat llatí no és un mercat tan senzill com molts es pensaven. Ja és bastant evident que no hi ha un mercat llatí, sinó que n’hi ha més d’un: el con sud, el Brasil, l’àrea andina, el Carib, Florida, els hispans dels Estats Units, etc., i que per penetrar amb eficàcia en tots aquests mercats calen unes inversions monstruoses que no són a l’abast pràcticament de cap empresa nostra. Tot i així hem vist, per exemple, que empreses d’internet s’han estavellat una vegada i una altra contra el mercat llatí intentant de fer-hi un forat, que ningú no ha aconseguit de fer. En resum, el mercat llatí no s’ha d’oblidar, però tampoc no s’ha de mitificar.

Autor: Vicent Partal

El text anterior està extret del llibre Catalunya 3.0 (2001), de Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb .

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: