TREK&WALK 2011

Ara que s’ha acabat la segona edició del Trek&walk, i després d’haver-hi assistit els tres dies, m’agradaria fer-ne una valoració subjectiva amb l’objectiu d’aportar una visió més i poder sumar idees i comentàris.
Crec que el saló del senderisme és una fira elaborada en un “laboratori” d’una forma exemplar (idea, presentació, espais, presentacions, cursos…) però que no ha sigut capaç de trobar el seu lloc al carrer com s’ha vist amb la baixa assistència que hi ha hagut aquests tres dies.
Després de parlar amb força gent que hi havia a la fira (tant expositors com visitants) he vist tot un seguit de punts que poden ser part dels motius per els quals el Saló encara ha de millorar per convertir-se en el referent que pretén ser i els exposo a continuació:

• Data:
  El mes de novembre, a les portes de la temporada dels esports d’hivern crec que la gent està més pendent de si tindrà neu per esquiar que no pas de les rutes que li agradaria fer la primavera/estiu vinents.
  Crec que una bona època de l’any seria finals de febrer o principis de març, què és quan la gent comença a mirar que farà per Setmana Santa i ja no tenen el mono d’esquí que poden tenir al mes de Novembre.
  és més , cal que coincideixi amb la Fira de Muntanya de Vic?  (visitada per 7.500 persones segons la organització)
• Ubicació:
  Amb tots els respectes per l’Hospitalet, ciutat que m’aprecio molt per vinculació personal, no crec que aquest sigui un lloc amb gran afició al Senderisme. A més, aquesta ubicació imposibilita poder fer alguna activitat a l’exterior.
  Per posar un exemple, si la fira tingués lloc a la Fira de Montjuic, des d’allà és podria fer una cursa d’orientació per la muntanya,  una mini crono-escalada al castell…
  i ja no en parlo si la fira es fés a alguna població fora de l’area metropolitana de Barcelona…
• Preu:
  Amb els tems que còrren, fer pagar 10€ per una fira que tenies vista amb 15 minuts…
  Crec que està bé cobrar una entrada per tal de fer una selecció a l’entrada, ja que així evites l’entrada de jubilats en busca de coses gratis o persones que passaven per allà i entren a fer el xafarder però que no tenen cap interés en el senderisme.
  Potser una solució seria cobrar una entrada més simbòlica (3 o 4€)
• Expositors:
  Si no vaig errat hi havia uns 18 expositors, i entre aquest únicament hi havia destinacions turístiques (diputació Barcelona, Patronat turísme Girona, hotels, comarques…), un parell de llibreries, un club excursionista, i els nouvinguts del parkour Catalunya.
  No hi trobeu a faltar ningu?
  Al saló del senderisme no hi té lloc la Federació Catalana d’Entitats Excursionistes? és més, no es podia arribar a algun acord per tal que la FEEC celebrés el seu VI congrés (dut a terme els mateixos dies al Cosmocaixa) dins les instalacions del saló?  i la FEDME? no hi tenen lloc les marques de roba i material?
  També, aprofitant la branca del senderisme urbà que s’ha treballat aquest any i motiu per el qual han vingut els del Parkool, com és que no hi havia cap de les entitats que fan nordic walking? ni tant sols una xerrada com l’any passat van haver-hi les del Jordi-Pau Caballero de Nordic Walking Pirineus.
  Crec que son entitats que no poden faltar en un saló que es ven com el referent del senderisme a nivell estatal per dos motius: 1r) aporten prestigi al saló 2n)aporten un contingut que actualment no es troba i que enriqueix la fira d’una forma exponencial.
• Que guanya el visitant?
  Un reclam que atreu masses, i més ara en temps de crisis, és la paraula “GRATIS” o “PREMI” i enguany només va tenir lloc un únic sorteig i que es va fer mentre els expositors ja recollien la paradeta.
  No es pot negociar/obligar amb els expositors per tal que tots hagin de sortejar alguna cosa? Nits d’hotel, guiatges, paquets d’activitats, subscripció a revistes, llibres….
• Activitats:
  Les xerrades, cursos i presentacions crec que són un dels grans encerts del saló, però hi falten moltes més coses. Ja ho he apuntat abans en parlar de la ubicació, però una cursa d’orientació, un petit rocòdrom per distreure als nanus, test de diferents materials, una caminada popular.. o qualsevol cosa que us pasi pel cap.

El que si que m’agradaria destacar del saló de manera molt positiva són els espais per presentacions i cursos i la vinculació del saló amb el món 2.0 i les xarxes socials.
Per una banda trobo un dels grans encerts oferir els espais per tal que els expositors i altres empreses relacionades amb el senderisme tinguin un lloc on poder fer arribar el seu producte a molta gent. Igualment els cursos d’enguany han estat molt bé, però potser els de l’edició anterior em van agradar més.

El tema de les xarxes socials, i el congres dels 365 dies a internet, ho trobo genial ja que pot generar moltes opcions tan a senderistes com a professionals del sector en tenir un lloc on fer ressó de les seves activitats. Tot i això, crec que han de treballar-ho molt més i fer un altre pas endavant en aquest sentit, ja que a dia d’avui la pàgina de Trek&walk a facebook  té 2,388 seguidors  cosa que segons un estudi de PageLever (podeu llegir un post que en parla aquí) únicament 223 fans veuen les actualitzacions de la pàgina i estadisticament només a 2,3 els agrada la publicació que veuen. Tot i que si entrem a la pàgina podem comprovar que la interacció amb dels seguidors és encara més baixa.

Des d’aquí, vull felicitar a tots els membres de l’organització perqué tirar endavant un saló com aquest no ha de ser gens fàcil i durant el saló tots els temes tècnics, logístics o referents a coordinació i organització van funcionar de manera exemplar.
Amb aquest text només he volgut aportar la meva modesta opinió per tal d’ajudar a sumar i obrir un debat que pot ser enriquidor per totes les parts involucrades. És obvi que algunes de les propostes són pràcticament inviables o molt díficils de dur a terme, però com vau dir en una de les xerrades de la plataforma 2.0 “imaginación al poder” i “en Facebook todo es posible” i jo crec que si ha facebook no hi ha imposibles,  a la vida, amb voluntat i esforç tampoc. Repeteixo, moltes felicitats per el Saló i ànims per seguir aquesta tasca endavant!

Sergi Garcia i Gisbert

Guia de muntanya