No sabia fins que punt el meu Ajuntament de Torredembarra m’estima, fins que vaig trobar un avis de multa de radar en la bústia de la meva casa, quina casualitat!! precisament quan em sobraven els calés, ho dic irònicament donada la circumstància que no sóc ni banquer i broker… Però, em sap greu perquè no m’agraden aquests tipus de sorpreses, ni que les coses fossin d’aquesta manera, de fet jo puc, si fos necessari, pagar més com pago cada any els impostos de diferents colors i fins justificables i injustificables. De totes maneres, la senyalització de radar, sempre m’ha semblat lletja, no perquè estic en contra de la llei o que m’agradi la velocitat, és només per el pressentiment que hi és com una espècie de ham per pescar, en un poble de costa s’ha d’afavorir l’activitat de la pesca, en aquest cas no peixos sinó qualsevol despistat en la carretera, i això es paga molt car en aquest poble, noi? I si tu tens només una multa el veí de d’alt en té dues del mateix dia. En realitat, no sé com ni perquè ha passat, això?
Intento a recordar o imaginar aquell agent nº? que posa en el paper de la notificació, i qui evidentment m’ ha fet la foto, o sigui al meu cotxe, però no me’n recordo. Tampoc, veig lògic que algú amagat, despari el flash per quedar-se amb la meva cara o del meu cotxe , ni tan sols m’ha demanat que somrigui. I és molt lleig home!, que paguis una foto a preu d’or sens saber, ni voler-ho, almenys si fos “paparazzi” que esperi una mica perquè tots amb la crisi sortirem despullats, i així “interviu” tindrà un material per molts anys.
De sobta, em ve la veu de la consciència i em diu “amb la llei s’ha de filar prim” maleïda consciència, i amb els drets també, no veus que el poble s’ha convertit en una gran sala d’espera, i tot s’ha queda aturat, els projectes i les persones. Els polítics asseguts a dalt no saben que fer, tampoc demanen ajuda, sinó intimiden amb la força de la llei.
Els diners mouen tot, i s’ha de buscar-los, precisament no de les butxaques dels ciutadans, perquè suposadament les persones escollides prometien donar solucions als nostres problemes sobretot els què ens toquen de manera col·lectiva. La incapacitat de generar riquesa, de promoure les activitats turístiques i comercials, no són competències nostres, no obstant això nosaltres no posem multes, ni tenim càmeres fotogràfiques per fer-los fotos, sinó las fan ells a ells mateixos, i quina casualitat sempre surten somrient, potser no viuen aquí o no tenen tantes multes com nosaltres, i tantes preocupacions per arribar a fi de més.
Educar un poble no es pot fer amb un cotxe amagat, ni amb un agent disfressat , sinó amb campanyes de sensibilització, perquè la velocitat és perillosa, però més perillós és la ignorància de com es fan les coses i la mala governabilitat, aquesta és una visió d’un ciutadà, i si els polítics de torn no volen veure la realitat, m’estimo més que m’anomenin habitant de la localitat, i que sigui un numero més en el padró municipal.
sóc una ànima rondaire que habita aquest cos, la fusta que s'en recorda de l'àrbre el pa de cada dia, repartit entre dos. entre trossos de la vida només, sóc un tros.
Des de la Mediterrània 
Les multes, i no dic que no siguin necessàries de vegades, sempre són una mala manera d’aconseguir que s’acompleixin les normes, sempre és millor educar i conscienciar que multar.
Un Serrat fresc i molt viu en aquesta cançó. Per a mi una de les seves millors creacions.
Sap dir coses banals i coses importants, d’una manera diferent però que tothom entén.
Hola, com has pogut veure, l’anterior missatge anava dedicat a un altre dels nostres companys. Això em passa per anar llegint els vostres posts i tenir diverses “finestres” obertes, la qual cosa m’ha portar a enganxar un comentari en un lloc equivocat. Disculpa.
Anem pel teu post: Encara i fins ara he tingut sort en aquest aspecte. No he rebut cap multa provinent del radar. Si que en vaig rebre una d’un dia en que em vaig col•locar en un petit carrer en contra direcció amb la mala sort que en allà hi havia un policia. Li vaig dir que un camió que anava davant meu em va tapar el senyal de direcció prohibida i que, a més, no coneixia el barri (val a dir que ambdues coses són certes). Vaig marxar tranquil pensant que no em posaria la multa ja que no em va fer signar cap paper ni res. Un temps més tard vaig rebre la multa. Doncs em va indignar molt perquè aquell home ni em va avisar que me la posava.
Pel que fa als radars, a Barcelona n’hi ha arreu. S’ha de portar molta cura i així i tot, en qualsevol moment pots cometre una d’aquestes infraccions que fan que la seva caixa es vagi omplint. És una mena d’impost nou.