Arxiu del Blog

Presoner

Obro l’armari del temps, Surt una brisa. Suposo que és hivern, Tinc l’ànima freda, diuen que hi ha crisi, no m’atreveixo a sortir. A l’horitzó, on arriba la mirada, m’imagino com un cargol, que obra camí entre la pluja, quin

Arxivat a Altres

Un país S.A

Fa patir molt sentir que els ciutadans estan desemparats, i fa molta ràbia anar corrents per lluitar per un lloc de feina pensant que si no ho fas tu ho farà l’altre, o fer –li la pilota al teu cap

Arxivat a Altres

Bones festes

L’espelma d’aquest any està esgotant les últimes gotes de cera, i en poc temps tindrem altra matinada, i altre aire fresc que entra per qualsevol forat de la casa. Els raigs del sol desafiaran tots els obstacles i arribaran a

Arxivat a Altres

VIEJA CHICA

      Antiguamente la vieja Chica vendía cola y jengibre y por la tarde lavaba la ropa del patrón importante y nosotros los chiquillos de la escuela le preguntábamos a la abuela Chica cuál era el motivo de aquella

Arxivat a Altres

TU

Aquí esta tu barco Amarrado a su destino Lejos de los mares Tus piratas duermen En la borda Tus ratas del tiempo Se escoden Junto al polizón Aquí esta tu cuerpo Vestido de trapo Tu pecado, tu perdón Tu carne

Arxivat a Altres

Pastor d’estels

Què farà el pastor d’estels? Aquesta nit fosca, a sobre A prop del Ramat. Potser pastora. Els somnis no tenen sexe. El cel no té portes. El Camps tampoc. El pastor volarà cometes, Lliurarà coloms per sempre. El, ho sap.

Arxivat a Altres

El meu Ajuntament m’estima

No sabia fins que punt el meu Ajuntament de Torredembarra m’estima, fins que vaig trobar un avis de multa de radar en la bústia de la meva casa, quina casualitat!! precisament quan em sobraven els calés, ho dic irònicament donada

Arxivat a Altres

El conte de la por

Hi ha en aquest temps un sentiment que s’anomena la por s’ha apoderat de tot i tots, i això no és un conte de princeses sinó la crua realitat. vivim connectats les 24 hores del dia a l’aparell del capitalisme,

Arxivat a Altres

Comença la funció

Tots els actors maquillen les seves cares de bons i beneïts, mentre assagen els seus rols,  en un escenari en què es barreja l’art amb la mentida i apareix l’art de la mentida, la subhasta comença pels principis, a veure qui

Arxivat a Altres

El passaport

Marcel Khalifa, és un cantant i poeta palestí. جواز سفر لم يعرفوني في الظلال التي تمتصُّ لوني في جواز السفرْ وكان جرحي عندهم معرضاً لسائح يعشق جمع الصور لم يعرفوني، آه… لا تتركي كفي بلا شمسٍ، لأن الشجر يعرفني… تعرفني

Arxivat a Altres