Pastor d’estels

Què farà el pastor d’estels?
Aquesta nit fosca, a sobre
A prop del Ramat.
Potser pastora.
Els somnis no tenen sexe.
El cel no té portes.
El Camps tampoc.
El pastor volarà cometes,
Lliurarà coloms per sempre.
El, ho sap.
Viure feliç ,és molta feina.
Viure només.
Només, qüestió de respirar.
El no pot comptar .
Les seves ferides,
Ni les ovelles,
Ni els astres.
Dormir és un risc.
No pot desaparèixer el món,
Així per així.
Quan el,
Tanca els ulls.

Pobre pastor!!
No té gos,
immers en el limbe de les persones.
S’ha perdut.
Camina on no hi ha camins,
S’ha quedat sol.
Com la lluna.

Què farà el pastor d’estels?
Quan creixen les seves ganes de viure.
No li cabran les samarretes,
Ni les sabates,
Ni els pantalons.
Pobret, té ànima d’infants.

El pastor té caliu.
Podrà resistir,
Recull els seus astres,
de matinada,
I se’n va
A dormir

sóc una ànima rondaire que habita aquest cos, la fusta que s'en recorda de l'àrbre el pa de cada dia, repartit entre dos. entre trossos de la vida només, sóc un tros.

Arxivat a Altres
2 comments on “Pastor d’estels
  1. Oriol López ha dit:

    Què farà el pastor d’estels? Què farà? Aquest poema ens convida a la reflexió.

  2. Tomàs ha dit:

    Pobre pastor, presoner d’un ordre còsmic que no li permet més llibertat que la de guiar-nos amb els seus estels.

    Aixecar-se, dormir, tot en una seqüència infinita. Pobre pastor.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: