D’ocupacions de l’espai públic

Provaré d’anar al gra: em sembla una ximpleria com un piano que a la Plaça de Catalunya de Barcelona ara s’hi pugui anar a patinar sobre gel (pagant, és clar). La pista no s’ha finançat amb diners públics, d’acord, però el fet que en temps de crisi, retallades i atur massiu, hi hagi qui està disposat gastar-se 700.000 euros en una pijotada d’aquest estil, fa posar els pèls de punta. Perquè els diners que s’hi recaptin, m’imagino que no seran destinats a menjadors socials, oi?

Ara bé, tot això no treu que em faci certa gràcia l’actitud dels indignats –callin, que es veu que encara existeixen!– que s’han empipat molt perquè l’Ajuntament ha permès de construir la pista de gel en un espai públic. No els falta pas raó, però em pregunto si ells, quan van ocupar la plaça durant setmanes, tenien tots els papers en regla. Ah, no, és clar, que ells eren “la veu del poble” i per tant, era una ocupació legítima.

Jo, què volen que els digui, entre aquesta imatge de la plaça:

I aquesta altra:

Tinc seriosos problemes per decidir quina m’agrada menys. Al capdavall, les dues captures corresponen a quelcom temporal, aliè a la gran part de la ciutadania i sense cap tipus de transcendència social o política.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “D’ocupacions de l’espai públic
  1. Oriol López ha dit:

    Jo entenc les places com un espai públic per compartir i compatible amb diversos usos, alguns que m’agradaran més i altres que m’agradaran menys. Entenc que la pista de gel pagarà uns impostos a l’Ajuntament per l’ús que es fa de l’espai públic, que haurien de revertir, almenys en teoria, en el finançament dels serveis que l’Ajuntament dóna a la ciutadania.

  2. Tomàs ha dit:

    Ha passat poc temps des de l’ocupació (amb “C” per a uns i amb “K” per a d’altres) pels del 15M i la nova i efímera pista de gel, com per a que ens demanem que hem de fer amb els usos dels espais públics.

    En teoria els espais comuns de la ciutat són de la ciutat, i per extensió nostres, dels que gaudim i patim d’aquesta ciutat.

    És d’esperar que la destinació dels diners, si més no, ens faci dir “menys mal” que els han dedicat a alguna cosa amb cara i ulls.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: