La Mar Morta?

La mar Morta és un llac hipersalí que acumula una concentració de sals deu vegades superior a la dels oceans, uns 340 gr per litre. El llac limita amb Palestina (Cisjordània), Jordània i Israel i l’únic afluent és el riu Jordà. La combinació d’una pluviometria baixa (50 mm anuals) i de temperatures elevades (30 – 39ºC a l’estiu i 20 – 23ºC a l’hivern) fan que l’evaporació sigui alta i que, per tant, la salinitat sigui molt superior a l’esperada en un llac. El nom d’aquest mar deriva de la incapacitat de cap animal o planta de sobreviure en aquestes condicions tan extremes, el que realment el converDunaliella salinateix en una mar morta. Els únics éssers vius que hi poden sobreviure són difícils de veure. El 1980, després d’inundacions, el mar es va tenyir de roig. Els científics van observar que les pluges contribuïren a la disminució de la salinitat i a un increment en l’aportació de factors limitants, com el fosfat, que va derivar en l’aflorament d’una alga microscòpica anomenada Dunaliella i bacteris halòfils (amb pigmentació vermella), capaços de sobreviure aquestes concentracions salines tan altes.

Immersions realitzades el 2010 han descobert fonts submarines d’aigua dolça al fons del mar. Els marges d’aquestes fonts rebossen d’espècies de bacteris del domini Archaea desconegudes fins ara. Cal tenir en compte que bussejar a la mar Morta no es gens pràctic: requereix afegir uns 40 kg de càrrega al propi pes per tal de poder submergir-s’hi i cal cobrir-se la cara completament per evitar el contacte amb l’aigua extremadament salada que podria provocar ceguesa i la inflamació de la laringe provocant asfixia.

A la riba del mar hi ha indústries que es dediquen a l’extracció de minerals. L’aigua es disposa en basses per tal de facilitar-ne l’evaporació i així separar les sals dissoltes com potassa, brom o magnesi. Aquesta pràctica, junt a l’increment del regadiu als voltants del Jordà que ha comportat un pèrdua el cabal, ha provocat que el nivell del mar reculi un metre cada any (25 m en els últims 100 anys).

                        

                                1 de gener de 1973                                                     24 de març del 2002
 

La recuperació del mar ha de passar per la recuperació del cabal del Jordà, que actualment és redueix a aigües residuals, i la reducció de l’activitat d’empreses que operen al seu voltant. També hi ha propostes extravagants com la creació d’un canal que porti directament l’aigua des del mar Roig, però ambdós aigües tenen una  estructura química molt diferent. L’aigua de la mar Morta és rica en guix i pot precipitar formant cristalls blanquinosos un cop entri en contacte amb l’aigua rica en sulfats del mar Roig. A més a més el bombeig de grans volums d’aigua pot afectar els atolons de corall del golf d’Aqaba.

Més informació:

Sobre la creació del Canal Mar Roig/ Mar Mort

Sobre el descobriment de noves espècies

Scientific American

Elisenda Ballesté Pau

del bloc HACdosO

Arxivat a Ciència i Tecnologia
7 comments on “La Mar Morta?
  1. Tomàs ha dit:

    Complicat ho tenen doncs per mantenir aquest Mar. La sobreexplotació de l’activitat humana, una vegada més, ha estat o està sent directament responsable del deteriorament d’un espai únic. Les autoritat són impermeables a aquestes activitats i a aquests problemes. Quan si posen, normalment, ja fan tard i llavors les solucions són complicades o impossibles.

    No havia llegit res al voltant de la troballa de fons d’aigua dolça, és una notícia ben curiosa.

    Si volen aportar aigua a la Mar Morta, com dius, l’haurien de tractar abans per tal que fos de les mateixes característiques químiques que la que ara hi ha.

    Un bon problema.

    Nota: per si et pot interessar fer-ne una mirada, et deixo l’enllaç a un post sobre la desaparició del Mar Aral que fa uns mesos vaig fer.

    • elisballeste ha dit:

      La idea de portar l’aigua del Mar Roig passa per crear un planta dessalinitzadora i així utilitzar l’aigua per beure i la salmorra que normalment té un contingut força elevat de sals dirrecionar-la cap al mar mort. Però com que el problema és la composició química de l’aigua no crec pas que tingui solució.
      Pel que fa a les fonts d’aigua dolça, em sembla que encara ho estan investigant. Potser el problema és que degut a la disminució de l’aigua a la Mar Morta i hi ha entrades d’aqüífers propers (el que és una llàstima també perdre aigua dolça en zones amb problemes d’aigua). El que s’ha vist, és que l’entrada d’aquesta aigua dissolt sals acumulades provocant el col·lapse de zones i creant forats. A l’enllaç del Scientific American hi ha fotos d’aquests forats.
      Merci per l’enllaç del Mar d’Aral Tomàs, tinc pendent una entrada sobre això, és un gran example de col·lapse ecològic.

  2. Oriol López ha dit:

    L’explotació que fan del mar d’Aral aquestes indústries que explica l’Elisenda al seu article que es dediquen a extreure’n minerals dessecant-ne parts entenc que es contraposa a la seva recuperació i que, mentre hi siguin, el desastre ecològic continuarà el seu curs.

  3. yeagov ha dit:

    O reduir l’extracció d’aigües del Jordà que implica una disminució de cabal del riu i de l’aportació d’aigua a la Mar Morta, però no ho veig gaire possible ja que no és una zona del Món en què l’aigua sobri.

  4. Lectora corrent ha dit:

    M’agrada aquest entrada sobre un mar que, de mort, no en té res, malgrat el seu nom. Malauradament, al pas que es va encongint potser sí que un dia estarà mort de debò: quan ja no hi quedi aigua.

    • yeagov ha dit:

      La vida s’obre pas fins i tot en llocs que creuríem totalment morts com les proximitats dels volcans marins i les aigües del Río Tinto.

Els comentaris estan tancats.

Ciència i Tecnologia al Twitter

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS
%d bloggers like this: