Cap al rescat de l’euro

La moneda europea trontolla a efectes de la crisi mundial actual

Europa deia que aquesta era la setmana decisiva, la que havia d’encarrilar l’euro cap a un camí viable i segur. Després d’unes setmanes on els mercats s’havien enfilat de forma exagerada i desmesurada, especialment a Espanya i Itàlia, semblava inqüestionable la necessitat d’una reunió urgent amb els membres de la Unió Europea. Calia, i cal, trobar un nou camí per a aquesta comunitat europea.

L’aliança formada per Nicolas Sarkozy (França) i Angela Merkel (Alemanya), coneguda popularment com Merkozy, ja va avançar el passat dilluns que en la cimera d’aquest 9 de desembre es volia arribar a un acord per “salvar l’euro”.  París i Berlin volien un nou tractat europeu que inclogués els 27 estats membres, malgrat que els dos van assegurar que “també estem preparats per a un acord amb els 17 països de la zona euro”, és a dir, amb aquells estats que tenen com a moneda oficial l’euro. Europa, confiada amb el nou possible tractat, va obrir les borses de dilluns a l’alça.

Però aconseguir que 27 estats diferents arribin a un mateix acord és un objectiu difícil de complir. Des de principis de setmana, el primer ministre britànic, David Cameron, es va mostrar contrari al tractat que proposava Merkozy. Segons Cameron, Gran Bretanya no acceptaria cap tractat que no protegís les companyies de serveis financers del país, conegudes com “La City de Londres”. I de fet, així va ser.

La cimera que va tenir lloc aquest 8 i 9 de desembre va acabar amb una Europa dividida. Dels 27 estats membres, només 23 van decidir firmar l’acord de reforma del tractat. David Cameron va complir amb les seves amenaces i va vetar les possibilitat d’un nou tractat, mentre que Hongria, República Txeca i Suècia ho consultaran prèviament amb els seus respectius parlaments. Malgrat això, que el primer ministre britànic no hagi acceptat no significa que hagi impedit el pacte fiscal de la zona euro ni l’adopció d’un tractat d’austeritat. De fet, el mateix Cameron va assegurar després de la cimera que “ els termes del nou tractat eren inacceptables per al Regne Unit, però desitjo als països de l’eurozona que puguin resoldre els seus problemes”.

Europa inicia ara un nou camí basat en els sis punts bàsics d’aquest nou acord. Caldrà que el component estructural del dèficit no superi el 0’5% del PIB del conjunt dels estats membres, i aquells que se saltin el límit del 3% del dèficit seran sancionats. A més a més, s’hauran d’incloure normes més estrictes en les constitucions de cada país sobre el límit del dèficit. El nou tractat també inclou accelerar un any el Mecanisme d’Estabilitat Europeu i fixar un límit de 500.000 milions d’euros per a aquest. Finalment, l’acord implica que l’eurozona i altres països de la UE aportin 200.000 milions d’euros al Fons Monetari Internacional per ajudar als països amb problemes de deute.

Així doncs, Europa afronta el futur conjuntament, malgrat el possible aïllament del Regne Unit, ja que la Unió Europea contempla la possibilitat d’acceptar Croàcia com a nou membre a partir del 2013. Sense dubte, el continent europeu ha fet un gran pas aquesta setmana, però el camí és llarg i difícil. No queda dubte que tots els països hauran de treballar de valent per poder salvar l’euro.

Xènia Santigosa Jurada

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Cap al rescat de l’euro
  1. Oriol López ha dit:

    Ai, que continuarem patint…

  2. Tomàs ha dit:

    Segurament és un pas per salvar l’Euro, però hem pogut veure que al dia següent les borses tornaven a caure i les primes de risc a pujar. Clarament els Mercats han jutjat aquestes mesures incompletes.

    Encara caldrà donar més crèdit als bancs. El deute del “totxo” dels bancs encara no es coneix del tot. No hi ha transparència en aquest tema.

    Encara hi ha “cadàvers” sota les catifes.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: