Aquella nit de desembre feia fred i plovia a la capital del regne. Moltes persones s’havien congregat per veure el nen Casillas en el seu portal (digueu-li portal… porteria…). Deu figuretes blanques l’envoltaven, com aquelles que són als pessebres cars: molt boniques però que mai es mouen. També hi havia algun que altre animal i l’incombustible caganer Roncero.
Casillas estava realment bufó, amb el vestidet groc que lluïa com l’or. Al costat, el seu pare Xosé movia el dit nerviós esperant que arribessin els Reis Mags. Aquesta vegada li havien assegurat que portarien molts regals i que podria anar tranquil a la roda de premsa amb els missatgers d’Orient que després escriurien les seves cròniques en una llengua que ell no volia comprendre, tot i que abans havia estat traductor. De sobte, un meravellós estel amb els colors blaugrana va posar-se a sobre del portal de Casillas. Tothom el mirava amb els ulls gairebé tancats perquè la llum i la bellesa que desprenia deixava cec. Quan finalment la multitud va recuperar la visió, va tenir l’oportunitat de veure tres reis que venien d’una nació molt i molt llunyana (bé, de fet no tan lluny… 600 kilòmetres per ser més exactes).
El primer rei que es va apropar al nen Casillas va ser Alexis que, donant-li el primer obsequi, li va dir:
- Et porto aquesta pilota tan bonica. La pots guardar en la teva xarxa.
- Una pilota? ,- va protestar el nen -. Jo volia una altra cosa… el fitxatge per un equip guanyador, per exemple.
- No protestis -, li va renyar l’Alexis -. Si vols et portaré carbó… nero.El seguici blaugrana va riure però el comentari no va acabar d’agradar al Casillas.
Xavi, el segon rei, es va apropar al portal però, quan li anava a oferir el segon obsequi al nen ros i blanquet, ros i blanquet, el ruc Marcelo li va donar una puntada que va fer que l’obsequi anés a parar directament a la xarxa.
- Una altra pilota? , -va cridar Casillas sortint-se del seu ídem -.
- Si vols or parla amb la teva mare, la Florentina ,- va dir el rei Xavi aguantant-se el riure-.
Casillas va mirar al cel esperant una mica de misericòrdia. Va ser llavors quan Cesc, el tercer rei, es va apropar al portal.
- No m’ho diguis ,- va avançar-se Casillas abans de que el rei parlés -. Em portes una altra pilota.
- Yes, of course , va dir Cesc ,- Vull dir… sí, és clar.
Les figuretes blanques que envoltaven al nen Casillas no semblava haver-s’ho passat molt bé amb els obsequis. Continuava fent fred aquella nit a la capital del regne. De mica en mica, l’estel que acompanyava als Reis Mags d’Orient va desaparèixer en direcció a un lloc llunyà, allà on juguen els millors del món, on la màgia es confon amb la realitat i els nens somien amb victòries i els prepotents pateixen els malsons de la derrota. Conte contat, conte acabat.
Àlex Ribes
http://alexribes.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Un pessebre molt singular.
En aquests darrers anys, cada vegada que el Barça marca un gol al Madrid procuro fixar-me en les reaccions de Casillas, Pepe, Ronaldo, Sergio i algun més. Si algun periodista ens hagués explicat el que remuga en Casillas quan li marquen algun gol, crec que hagués estat d’allò més interessant.
La veritat és que ens tenen molt ben acostumats aquests del Barça.