
Víctor Balaguer
I per què volen ara, quan ja el segle ho desterra,
tornar a les vellures, i els cants ressucitar
d’una poesia morta que jau dessota terra?
Quan mai s’ha vist que tornen al cim de l’alta serra
les rodolants onades que davallant-ne van?
Lo segle n’és de lluita. Lluitau, doncs, oh poetes,
ensems soldats i apòstols. S’han acabat los temps
de fer-ne sols joguines i airoses cançonetes
per a passar los dies als peus de les ninetes,
recitant llagrimoses poesies innocents.
[…]
N’és regenerativa la poesia, i noble,
quan contra el tirà indigne defensa l’oprimit,
quan lo virtuós ensalça i menysprea l’innoble…
La causa del poeta avui és la del poble.
Lo braç avui no és força; la força és l’esperit.
Avui deu lo poeta alçar cants de victòria
perquè radiant ja brilla la civilització.
Aquell que millor cante la fe, la pàtria història,
lo progrés i la indústria, la llibertat, la glòria,
aquell entre els poetes, aquell serà el millor.
Víctor Balaguer
Els versos anteriors pertanyen al poema La nova Musa, de Víctor Balaguer (segle XIX). L’autor hi critica la poesia bucòlica que conreaven molts dels seus contemporanis i aposta per la poesia combativa, amb missatge.
Oriol López
Realment ha estat una sorpresa llegir aquesta mena de poesia tan apartada de les bucòliques tant freqüents. Una bona troballa.
Sí, una proposta realment agosarada en aquell entorn i en aquell moment.