Cal que neixin flors a cada instant

Lluís Llach, d'Abraham CanalesFe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l’avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d’un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l’arbre doni fruits sense podar-lo;
l’hem de treballar,
l’hem d’anar a regar,
encara que l’ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s’ha emportat.
Una flor d’avui es marceix just a l’endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar…

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d’equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Lluís Llach

Com diu en Lluís Llach en aquesta cançó, Cal que neixin flors a cada instant (1968), no podem esperar que es facin realitat els nostres projectes si no treballem per a que es materialitzin.

Podeu escoltar-la als discs Concèntric 45706A (1968), Els èxits de Lluís Llach (1968), Ara i aquí (1970), L’estaca (1973) i Barcelona. Gener de 1976 (1976). També al vídeo següent, que correspon a un concert dels anys 70 passat per TVE2:

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: