La política lingüística al País Valencià

En temes tan controvertits com la gestió de la política lingüística en un indret tan polimòrfic com ara el País Valencià de vegades és convenient llançar la mirada enrere i fer balanç. Però, sobretot, llançar alguna proposta viable i profitosa. Això, a grans trets és el que fanSusanna Pardines i Nathalie Torres, ambdues tècniques lingüístiques, en el seu opuscle La Política Lingüística al País Valencià(Fundació Nexe, València, 2011), un llibre breu però que compleix l’objectiu d’arreplegar l’opinió de diversos estudiosos i llançar, de forma clara i entenedora, algunes propostes.

El gruix de l’estudi està dedicat a fer una panoràmica de la gestió amb la llengua de les successives administracions autonòmiques valencianes, un balanç, com el lector suposarà, gens encoratjador. Les autores posen l’accent en la manca de voluntat i de vocació política ara i en el passat per dotar el valencià de l’estatus que li pertoca i una obsessió malaltissa i contraproduent en basar les decisions en funció del malaurat conflicte lingüístic i, en conseqüència, en la codificació, en “el tipus de valencià”. “La pregunta que haurien de respondre els responsables de la política lingüística al País Valencià no és quina classe de valencià s’ha d’utilitzar, sinó si es vol fer del valencià un instrument pràctic de comunicació, un element de dignificació social, d’afirmació, d’autoestima i de cohesió social”, assenyalen les autores amb lucidesa
Com sol passar, la part propositiva de l’opuscle sembla menys complida, però es llancen algunes idees força que, al meu parer, són importants, com ara deixar de fer política “amb la llengua” i substituir aquella dèria per una gestió “transversal” i “responsable” que hi integre “els diversos agents implicats en la normalització del valencià”. Però Pardines i Torres no deixen d’abordar una qüestió cabdal, en referència implícita a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i el seu actual modus operandi: “(…) la institució normativa de referència no pot estar desvinculada ni de l’IIFV ni de l’IEC, perquè (…) l’aïllacionisme de la resta de la comunitat lingüística seria suïcida”. Comptat i debatut, un grapat de tesis difícilment refutables.
Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La política lingüística al País Valencià
  1. Oriol López ha dit:

    A mi em sembla que el govern de la Generalitat valenciana té una absoluta manca de voluntat política per normalitzar l’ús del valencià.

  2. xavieraliaga ha dit:

    No tingues cap dubte d’això. Ni ara ni mai. No, en un sentit ample i d’igualtat envers el castellà.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: