Fòssils vs socialisme líquid

Supose que la decisió que havien de prendre els delegats del 38 Congrés del PSOE no era còmoda. El dilema entre una opció en clau interna, de reconstrucció no invasiva, delifting suau de transició, les essències socialistes des de la transició representades i reunides en Alfredo Pérez Rubalcaba, un corredor de fons que havia perdut de llarg la seua darrera carrera, amb el NO electoral escrit al front. I una altra d’aparent sotrac, cirurgia d’ampli espectre (una dona i catalana!!) amb aparents concessions als votants i simpatitzants i no a l’aparell i l’estructura del partit. Un crit cap enfora.

Ho era, de veritat? En la biografia de Carme Chacón actuava en contra de les seues aparences renovadores haver estat part determinant del govern de ZP, corresponsable de les mateixes decisions que havien apartat els votants. Socialisme aparent, líquid, adaptable a qualsevol motlle, d’eslògan ocurrent i immediat, de frases pesaroses, lexicalitzades, buides de contingut. Qui sap si la posada en escena sobreactuada ha operat en contra, però el ben cert és que, per un estret marge, els delegats han decidit fossilitzar el partit (indescriptible i ben il·lustrativa la imatge d’un jove valor com Txiqui Benegas lliurant els avals de Rubalcaba) abans que deixar-se caure per una pendent incerta. Com en l’acudit: demanem mort.

En acabant, i a l’espera de revisar els papers teòrics i programàtics sorgits del congrés, ni l’un ni l’altre s’han atrevit a resoldre la gran incògnita de l’equació, la matèria econòmica amb la que es construeixen els grans reptes  del futur. És el PSOE un partit socialdemòcrata? Té algun sentit encara presentar-se a l’electorat com una formació d’esquerres, o de centre-esquerra, algú que sols aspira a gestionar les engrunes del neoliberalisme? Silenci. Si el gran debat era resoldre les tensions territorials en benefici d’un major control i decisió de la direcció federal, aposta defensada per Rubalcaba, podem eixir a córrer.

És cert que tan sols han bastat un parell de mesos de govern del PP per adonar-nos que aquest partit i el PSOE no són “la mateixa merda”. La contrareforma mampresa perMariano Rajoy i els seus en matèria de drets socials i les apostes per aigualir els laxos controls mediambientals existents són una mostra fefaent. En les matèries socials de la primera legislatura de ZP es va fer fort el PSOE. Però l’arribada de la crisi deixà a l’aire les vergonyes econòmiques, algunes, per ser justos, difícilment evitables en un context de possible intervenció. Quan Rubalcaba, a la campanya electoral, tractà de mostrar la pota més social, va fer tard. La credibilitat s’havia perdut.

Perquè, estúpids o no, és l’economia. Resultava commovedor comprovar que l’auditori del Congrés s’enfervoria amb les crides dels candidats al laïcisme o a revisar els (incomprensibles) acords amb la Santa Seu, però el que bona part de la societat espanyola volia saber, de llavis de Chachón o de boca de Rubalcaba, era el projecte econòmic alternatiu a aquest odre liberal imposat. Un full de ruta. Alguna cosa. És possible encara un projecte socialdemòcrata que no lliure les nostres vides al capitalisme més ferotge. Sí o no? Potser la visió més crua de la història era la del mercadeig a canvi de vots, la de delegats d’elit (que no de base, a qui volen enganyar) pensant en clau territorial (del PSPV-PSOE parlarem un altre dia) i de manteniment de l’estatus quo respectiu. Economia domèstica, de partit. Introspecció.

Era una decisió difícil. I tant: els perdedors es jugaven el seu poder intern a una carta. Alguna cosa més que dur-se a la boca?

sotalacreueta.blogspot.com

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Fòssils vs socialisme líquid
  1. Oriol López ha dit:

    Amb el bipartidisme perfecte que hi ha a l’estat espanyol, PSOE i PP, PP i PSOE, s’aniran alternant segurament durant una temporada més, i, cada cop que es produeix el relleu, tinc la sensació que és més pel desgast de l’anterior partit en el govern, que per la bona acollida entre els votants de les propostes del partit guanyador.

  2. xavieraliaga ha dit:

    Aquell és el tema, Oriol: ara en el PSOE esperaran el desgast del PP per la crisi sense fer autocrítica i sense analitzar què els ha passat. Molt decebedor, tot plegat. Sobretot per als seus votants

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: