Sant Jordi ja és aquí! En aquest article us recomano un llibre que explica la particular visió que Albert Einstein tenia del món, un assaig sobre la història, el funcionament i les aplicacions dels acceleradors de partícules, i una interessant obra que ens ofereix un apassionant recorregut divulgatiu per la història tecnològica de la humanitat a través de 301 invents ordenats cronològicament.
- La meva visió del món, d’Albert Einstein
La meva visió del món és una invitació magistral a endinsar-nos en el pensament públic d’Einstein i en la seva manera d’entendre el món, la ciència i la responsabilitat cívica. Amb una atenció especial a la política i el pacifisme, la lluita contra el nacionalsocialisme i allò que ell mateix denomina els problemes jueus, el volum recull articles, conferències i cartes compilats inicialment el 1934 i publicats en una versió ampliada el 1953 sota el títol Mein Weltbild. Aquest conjunt de textos ens acosta a un pensament marcat per l’humanisme i la racionalitat, i per una mirada lúcida i compromesa, forjada en el context convuls de la primera meitat del segle XX.
Al llarg de tota la seva vida, Einstein va reflexionar sobre el context polític i cultural de l’època que li va tocar viure, i mai no va defugir intervenir en el debat públic. En aquest sentit, el llibre destaca la figura d’Einstein com a pacifista, crític amb el nacionalisme i convençut de la necessitat d’una governança global capaç d’evitar conflictes bèl·lics. També cal esmentar la seva preocupació per la responsabilitat social de la ciència i per l’ús que se’n fa, juntament amb altres qüestions com la funció de la religió, el sionisme, el socialisme o l’educació.
Quant a les seves idees sobre educació, per exemple, Einstein critica en aquesta obra els sistemes basats en l’aprenentatge memorístic i es mostra partidari de fomentar la curiositat, l’esperit crític i la capacitat d’imaginar per sobre de la mera acumulació de dades. L’autor ens adverteix sobre els perills d’una escola orientada només a l’aprovació d’un examen i a l’obediència, i reivindica el plaer del descobriment i la importància de l’autonomia intel·lectual del jovent.
Pel que fa al vessant espiritual, Einstein no s’adscriu a cap religió institucional, però fa referència al que ell anomena religiositat còsmica, no basada en una concepció antropomòrfica de Déu, sinó en l’admiració per l’harmonia de les lleis naturals. Aquesta actitud, que ell mateix vincula a la tradició de científics com Isaac Newton o Baruch Spinoza, ofereix una perspectiva suggeridora sobre el diàleg entre ciència i espiritualitat.
Un altre aspecte destacat és que Einstein no concep la ciència com una activitat neutra o aïllada; el físic alemany defensa l’autonomia de la recerca, però, alhora, insisteix que el científic és un ciutadà amb deures morals: té l’obligació de posicionar-se davant la guerra, el racisme i la injustícia, especialment quan el seu propi camp de coneixement pot tenir conseqüències devastadores. Aquesta tensió entre llibertat científica i responsabilitat social amara bona part dels articles i el fa plenament vigent.
La traducció al català d’Anna Soler Horta és acurada, àgil i natural, respecta l’estil clar, sobri i argumentatiu de l’autor, i fa que la seva veu soni pròxima i actual. El pròleg de l’historiador de la ciència Xavier Roqué contextualitza molt bé l’obra en el marc històric i cultural d’Einstein, explica l’origen de la compilació i les seves etapes, i en destaca la rellevància plenament actual, especialment el vessant del físic alemany com a figura pública compromesa. L’edició de Veles i Vents, en aquest sentit, contribueix a fer accessible al públic catalanoparlant un text clàssic del pensament científic i humanístic del segle XX.
En conclusió, La meva visió del món és una obra imprescindible per entendre no solament el punt de vista d’un científic, sinó també el d’un ciutadà del segle XX compromès amb una idea de la ciència inseparable de la responsabilitat social i del bé comú. En aquesta línia, és particularment interessant la reflexió amb què Xavier Roqué conclou el pròleg del llibre:
«Einstein confiava en la capacitat dels científics per conduir els afers internacionals, una confiança defraudada no perquè els falti capacitat, sinó perquè no es tracta únicament d’una qüestió científica. Aquesta és potser la lliçó més rellevant que ofereix la visió del món d’Einstein.»
2. Aceleradores de partículas: del laboratorio a la sociedad, de Nuria Fuster Martínez i Daniel Esperante Pereira
Aceleradores de partículas: del laboratorio a la sociedad és un llibre divulgatiu i rigorós sobre unes infraestructures que han passat de ser eines de recerca fonamental a elements clau de la nostra vida quotidiana. En poc més de 120 pàgines, els autors —investigadors de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV)— ofereixen un recorregut accessible per la història, el funcionament i les aplicacions dels acceleradors de partícules, més enllà del mite del «gran col·lisionador», per mostrar-ne la versatilitat pràctica i científica.
De fet, Fuster i Esperante exposen que més del 97 % d’aquestes instal·lacions tenen aplicacions pràctiques, especialment en àmbits com la medicina, la indústria o el medi ambient. Així doncs, tecnologies tan quotidianes com els escàners mèdics, la radioteràpia o fins i tot la fabricació de microxips tenen un vincle directe amb els acceleradors de partícules. Aquesta connexió entre la recerca fonamental i l’aplicació social és, de fet, el fil conductor de l’obra.
El llibre comença contextualitzant l’origen d’aquestes màquines, nascudes fa gairebé un segle a partir dels primers experiments relacionats amb la matèria subatòmica. Els autors expliquen, amb una gran claredat expositiva i un estil directe, pedagògic i ben estructurat, com els acceleradors confinen i acceleren partícules carregades —electrons, protons o ions— per concentrar energia en espais minúsculs, tot permetent explorar l’univers a escales impossibles per altres mitjans. Aquesta capacitat ha permès explorar l’estructura íntima de la matèria amb una precisió sense precedents i descobrir partícules com el bosó de Higgs al large hadron collider (gran col·lisionador d’hadrons) del CERN, però també assolir importants avenços en medicina, indústria i tecnologia.
El nucli de l’obra es destina a exposar per què s’utilitzen els acceleradors de partícules en ciència i quina rellevància tenen en la medicina i la indústria. Els exemples són concrets i impactants: els escàners de raigs X, els microxips dels mòbils, els tractaments de càncer amb protons, l’estudi del cervell, el combat de malalties com la demència, la seguretat alimentària, els materials avançats o, fins i tot, la conservació del patrimoni cultural. En un context de recerca bàsica, destaquen reptes com la resolució de l’asimetria matèria-antimatèria o la naturalesa de la matèria fosca.
És particularment interessant el darrer capítol del llibre, dedicat a l’exploració de noves tecnologies i els reptes del futur: la necessitat de desenvolupar acceleradors més compactes, eficients i accessibles, així com els avenços en superconductivitat o en instrumentació de feix. En aquest sentit, el llibre no només mira al passat, sinó que convida a pensar en el futur de la recerca i la innovació.
En definitiva, estem davant d’una obra breu, però molt completa, que connecta la física de frontera i la seva contribució directa al benestar social, aconsegueix fer visible la presència constant dels acceleradors en la nostra vida quotidiana i reforça la idea que la recerca fonamental és, en realitat, una inversió de futur amb un retorn tangible per a la societat.
3. Invents: des de l’utensili de pedra fins a la vacuna covid, de Ròmul Brotons
Invents: des de l’utensili de pedra fins a la vacuna covid és un recorregut divulgatiu per la història tecnològica de la humanitat a través de 301 invents ordenats cronològicament, des dels primers utensilis de pedra, el foc o la terrissa fins a la Viagra, el pòdcast o les vacunes d’ARN missatger contra la covid-19. El llibre proposa una narració de llarg abast on cada invent funciona com una petita finestra al context social, econòmic i científic que el va fer possible i, alhora, com a peça d’un relat més ampli sobre com hem transformat el món —i a nosaltres mateixos— amb enginy i necessitat.
Cada entrada explica què és cada invent, qui hi ha al darrere (quan se’n coneix l’autoria) i quines conseqüències ha tingut en la vida quotidiana. Aquest format té un avantatge evident: es pot llegir de principi a fi o bé obrir el llibre de manera aleatòria i deixar-se sorprendre; en definitiva, cada peça pot ser una excusa per aprofundir en un concepte científic o tecnològic concret.
Un dels valors destacats del llibre és la capacitat per posar en relleu el caràcter col·laboratiu de la innovació. Lluny del mite de l’inventor solitari, Invents mostra com molts avenços són fruit de processos llargs, sovint col·lectius i condicionats per factors socials, econòmics i culturals. Això contribueix a oferir una visió més matisada i realista del progrés científic i tecnològic.
L’autor, Ròmul Brotons, escriu amb un to planer, amè i didàctic, amb una vocació eminentment pedagògica, i combina dades històriques bàsiques amb anècdotes i detalls curiosos. El text no té vocació academicista, ans al contrari: defuig els tecnicismes i la seva finalitat és sobretot despertar la curiositat i donar context, més que oferir monografies exhaustives. Aquesta mirada, que combina història, tecnologia i cultura, és un dels grans encerts del llibre. Això el fa especialment idoni com a porta d’entrada per a estudiants, públic general interessat en la ciència i docents que busquin exemples concrets per il·lustrar com la tecnologia impacta en la societat.
En conclusió, estem davant d’una obra de referència sobre la història de la tecnologia que ens convida a reflexionar sobre el paper de la ciència en la societat contemporània i sobre la importància de la innovació per afrontar desafiaments globals, especialment adequada per a lectors interessats a comprendre, de manera panoràmica, com la creativitat humana ha modelat el món al llarg del temps.
Més recomanacions sobre llibres de ciència i tecnologia? Consulta els números especials de Sant Jordi del butlletí de Novetats documentals de Recerca i Universitats i del butlletí RECERCAT (el butlletí de la recerca a Catalunya), ambdós publicats pel Departament de Recerca i Universitats.
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic
Altres recomanacions de llibres publicades per aquest autor:
“Tasmània”, de Paolo Giordano: la sempiterna recerca d’un espai on aixoplugar-nos
“Magmes. Quatre poètiques de ciència radical”
Sant Jordi 2025: Tres recomanacions científiques
“Lliçons de química”, de Bonnie Garmus
“Barcelona, ciència i coneixement”, de Miquel Carandell
Recensió del llibre “Las raíces cósmicas de la vida”, de Josep Maria Trigo
“La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes”, de Josep M. Trigo
“Los secretos del bosón de Higgs”, d’Antonio Pich
50 coses que cal saber sobre física
Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!
Altres articles sobre Albert Einstein publicats per aquest autor:
- Ressenya del llibre “Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923)”, d’Antoni Roca Rosell
- Una exposició a la UAB sobre la visita d’Einstein a Catalunya (1923)
- Descoberts nous manuscrits d’Einstein
- Einstein, Barcelona i anarquisme (1923)
- Faves a la Lorentz i faisà a la Minkowski: sopant amb Einstein a can Campalans
- Catalans antirelativistes a la Barcelona dels anys 20
- “L’espera”, un relat sobre l’idil·li que va viure Einstein a Barcelona
Nascut a Barcelona (1965), on visc a cavall de Sant Genís dels Agudells i la Vila de Gràcia. Soc físic teòric de formació (Universitat Autònoma de Barcelona, 1988), i actualment treballo com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya). La meva experiència professional se centra fonamentalment en els àmbits de la gestió del coneixement i la comunicació en el sector de l’Administració pública.
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: