L’Iran, crònica d’un atac anunciat

S’acaba de celebrar a l’Iran el 33 aniversari del triomf de la revolució que va enderrocar el darrer Sha de Pèrsia, Mohamad Reza Pahlevi, en una celebració marcada per la polèmica internacional al voltant del programa nuclear del govern iranià.

Ja fa mesos que la premsa aireja que s’està preparant un atac a l’Iran per part d’Israel. Als EEUU van guanyant terreny els Republicans i molts d’aquests veuen amb bons ulls parar la carrera nuclear d’Iran sigui com sigui.

Fins ara, els EEUU i la Comunitat Internacional han amenaçat, investigat i pres tota mena de mesures per a que l’Iran aturi els seus plans d’enriquiment d’urani.

L’Iran no ha facilitat les inspeccions de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), que juntament amb les darreres exhibicions dels nous míssils de llarga abast i l’amenaça de tancar el pas per l’estret d’Ormuz (en el mapa, just per sobre d’Abu Dhabi), lloc pel qual es transporta el 35% de la producció petroliera del món, ajuden poc a refredar una situació ja molt tensa.

Zona Israel - Iran

Hem sentit al president iranià, Ahmadineyad, dir que el seu propòsit es destruir Israel, esborrar-lo del mapa. Ahir mateix va declarar que en breu anunciaran grans i destacats avenços en matèria nuclear.

Acaben de provar els nous míssils “Shihab 3”, amb un abast de 2.000 Km., distància suficient per arribar a Israel.

Per la seva part, Israel ha fet proves amb el míssil “Jericó 3”, que també té l’abast suficient per arribar a l’Iran.

El diari israelià “Yediot Ahronot” publicava el 3 de febrer en primera plana el següent: El primer ministre Benjamin Netanyahu i el ministre de defensa, Ehud Barak, han decidit ja l’atac militar contra les centrals nuclears d’Iran?

El general Hasan Firuzabadi, cap de la Junta d’Estat Major de l’Iran, ha declarat que les forces armades iranianes estan preparades per fer front a qualsevol atac.

El passat 3 de febrer, Barak Obama va signar un decret reforçant encara més les sancions econòmiques per tal d’aturar el programa nuclear iranià. D’aquesta manera resten bloquejats tots els bens o participacions en actius del govern iranià als EEUU.

A la premsa es parla d’un atac aeri per part d’Israel. Si bé, això podria haver estat eficaç al 100% fa 10 anys, des de llavors l’Iran ha tingut temps d’amagar i protegir instal·lacions senceres contra els atacs de l’aviació convencional.

Israel pensa que amb un atac aeri segurament no n’hi hauria prou per acabar amb la producció de material nuclear i que com a molt s’aconseguiria endarrerir el projecte militar de l’Iran.

Hi ha diverses línies vermelles a les quals ningú sembla voler renunciar:

  • Per part d’Iran, vol poder seguir amb el que nomenen Programa Civil d’Energia Nuclear i que Occident no els bloquegi el subministrament de petroli.
  • Per Israel és una qüestió d’Amenaça Existencial que l’Iran aturi el seu programa d’enriquiment d’urani que el pot portar a disposar d’armament nuclear a curt termini.
  • Els EEUU no permetrà que l’Iran disposi d’armament nuclear, ni tampoc que es bloquegi l’Estret d’Ormuz, preocupació aquesta darrera compartida amb Europa.

El tema està molt calent i malgrat sembla que tothom vol arribar a un acord negociat, qualsevol espurna podria fer que aviat tinguéssim un nou escenari de guerra, amb conseqüències personals i econòmiques de difícil pronòstic.

Tomàs Ramos

http://trt2009.wordpress.com

 

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “L’Iran, crònica d’un atac anunciat
  1. Oriol López ha dit:

    Massa interessos econòmics mesquins en joc. I quan aquests hi són, les vides humanes no valen res…

  2. Tomàs ha dit:

    Hi ha governs per als quals no valen res ni les vides dels seus propis conciutadans.

    Si, hi ha interessos molt poderosos en aquella regió i també aspectes religiosos que no ajuden a rebaixar la tensió. En aquests moments els governs de l’Iran i d’Israel no fan més que llançar-se acusacions de tota mena. Estem en un punt en el que ningú vol aturar l’escalada dialèctica.

  3. Voro monjo ha dit:

    Es inquietant el comportament hipòcrita de molts governs quan persegueixen la invassió d’un altre pais. Tot aquest muntatge sobre Iran em recorda aquell altre conflicte en que, per la sospita de possessió d’armes de destrucció massiva, es va invadir Irak. Efectivament, com be fas referència en el comentari al meu article sobre el llegat hippy -que t’agraeïxo molt-, el poderós capitalisme no es distingueix precisament per la seva imaginació. D’altra banda, mai deixarà de sorprendre’m la ingenuïtat general sobre aquests temes; el fet que gairebé tothom es cregui tan sonades mentides es preocupant, i molt.

  4. Tomàs ha dit:

    Tot, en certa manera i com a figura literària, és com un gran Teatre, i els polítics, que són els actors invitats (perquè en definitiva passen i se’n van), són els que manen.

    Ja veurem com acaba tot plegat. L’Iran segueix tensant la corda i Israel no calla. Tot sembla preparat per a que cadascú faci front a les seves eleccions amb aquesta carta a les mans, el que passa és que les coses poden acabar escapant-se-lis de les mans i potser acaben rebent els demés.

    Pel que fa a la credulitat de la gent, només has de veure les votacions a Espanya, on es vota igual a un corrupte que a un mentider, que a un polític honest.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: