No em toquis el mandinga

Llegit a El Periódico (14-2-12)

El president del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, s’ha disculpat per les seves declaracions sobre el zel a l’hora de buscar traductors fins i tot en el cas del mandinga per justificar que s’utilitzin en el cas del català i que ha provocat la irritació d’alguns diputats catalans.

Dívar, també president del Consell General del Poder Judicial, ha protagonitzat aquesta polèmica durant la seva compareixença a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, en què ha exposat la Memòria del CGPJ.

Durant la compareixença, diputats catalans com Joan Tardà (ERC) i Mercè Pigem (CiU) s’han queixat de la poca utilització del català en la justícia, en les seves resolucions o a l’hora d’acceptar recursos en llengua catalana, com passa en el cas del Tribunal Suprem. Dívar ha recordat el seu respecte per llengües com el català i ha assenyalat que una vegada, al seu jutjat, va haver de contractar els serveis de l’ONG Karibú, d’immigrants africans, perquè l’ajudessin en un cas en què necessitava d’un traductor de “mandinga”.

Estic indignat.

Però no escriuré cap de les meves cartes sense segell.

No faré servir la ironia.

No utilitzaré el sarcasme.

No em refugiaré en l’humor.

Únicament diré que Kunta Kinte, aquell personatge televisiu que, per la seva condició d’esclau, ens va fer patir als que ja tenim una certa edat era mandinga.

Senyor (?) Dívar: el subconscient no enganya. Sort que Freud no era català… ni mandinga.

Àlex

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “No em toquis el mandinga
  1. Oriol López ha dit:

    Comparen el català amb el mandinga, però, en el fons, odien més el català.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: