El pediatra Berthold Koletzko és el fundador de la Stiftung Kindergesundheit, que promou la salut en la infantesa i l’adolescència d’acord amb l’evidència científica. És ben sabut, i ho hem reiterat en aquestes pàgines, que la dieta mediterrània s’associa amb nombrosos beneficis per a la salut. Ara bé, la majoria d’estudis que ho constaten es realitzen en persones de mitjana edat o en gent gran, i és més limitada la informació en infants i adolescents. No n’hi ha prou amb traslladar els esquemes dels estudis encarats als adults als infants, sinó que també cal tenir en compte els mètodes de valoració nutricional, les diferències entre països i també entre les diferents edats. Koletzko és l’autor corresponsal d’un article publicat aquesta setmana al European Journal of Nutrition, amb el doctorand Alexander Triebswetter com a primer autor, en el que fan una anàlisi de patrons dietaris que combina dues eines de valoració nutricional en infants de 3 a 6 de cinc països europeus. Les dues eines són els diaris alimentaris de tres dies (3-DFD) i els qüestionaris de freqüència d’aliments (FFQ). Els apliquen en 4 punts temporals de la franja dels 3 a 6 anys d’edat en mostres representatives de Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Polònia i Espanya. La informació de les dues eines permet calcular KIDMED, un índex de qualitat de la dieta mediterrània per infants i adolescents que ja hem vist en altres ocasions. El valor de KIDMED és més elevat quan s’apliquen les dues eines de forma combinada (3,76 ± 2,28), una mica menor si es fa solament per FFQ (3,31 ± 2,33) i francament menor si s’aplica exclusivament el 3-DFD (1,78 ± 2,45). Per països les diferències són clares: Itàlia (5,00 ± 1,60) i Espanya (4,54 ± 1,70) divergeixen de Bèlgica (1,96 ± 2,07), Alemanya (3,13 ± 2,01) i Polònia (1,65 ± 2,12). La diferència rau en el fet que infants italians i espanyols tendeixen a consumir més fruita, verdura, peix, llegum i oli d’oliva. De 3 a 6 anys, el nivell individual de KIDMED és força estable, per bé que ho és més a Alemanya (0,620), Bèlgica (0,604) o Polònia (0,564) que a Espanya (0,493) o Itàlia (0,429). Triebswetter et al. expliquen la major puntuació de KIDMED per la combinació de FFQ i 3-DFD pel fet que ofereixen amb més detall la freqüència de consum alimentari.
Triebswetter et al. comparen el nivell d’adhesió a la dieta mediterrània en infants de cinc països europeus. L’estudi fa part de l’assaig clínic NCT00338689, que estudia fins a quin punt hi ha una programació primerenca de la nutrició infantil.
La dieta mediterrània en l’edat infantil
Sota el sintagma de ‘dieta mediterrània’ s’agrupa un patró alimentari tradicional típic dels pobles de la Conca Mediterrània, particularment de les regions oleícoles. Així doncs, la dieta mediterrània es defineix per un consum alt d’oli d’oliva, fruita, verdura, cereal integral, llegum, fruit sec i llavor; per un consum regular però moderat de productes làctics (llet, iogurt, formatge); per un consum moderat de peix i aviram; per un consum mínim de carn vermella; i per un consum moderat de vi durant els àpats.
En adults, la dieta mediterrània s’associa amb una reducció del risc de malaltia cardiovascular i diabetis, una menor pressió sanguínia, una menor colesterolèmia i una menor mortalitat. En infants, l’adhesió a la dieta mediterrània s’associa amb un menor índex de massa corporal, una menor pressió sistòlica, una menor colesterolèmia i una menor trigliceridèmia.
Val a dir que l’adhesió a la dieta mediterrània, en comparació amb la dieta occidental, també es caracteritza per un major consum d’àcids grassos poliinsaturats omega-9, de seleni, de vitamina E o de zinc. Una part dels beneficis serien vehiculats per una reducció de les vies inflamatòries i de l’estrès oxidatiu.
L’índex KIDMED fou ideat en el 2003 pel grup de Lluís Serra-Majem, pensat per a persones de 2 a 24 anys d’edat. El qüestionari KIDMED gira al voltant d’hàbits alimentaris com ara el consum regular d’oli d’oliva, de peix, de pastes, de carn processada, etc. Cada hàbit pot ésser considerat negatiu o favorable.
L’assaig clínic CHOP
L’assaig clínic CHOP volia investigar si la obesitat infantil és determinada en part per l’alimentació en la primera infància. L’assaig inclogué una anàlisi prospectiva observacional de dades alimentàries obtingudes en cinc països europeus (Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Polònia i Espanya).
CHOP era un assaig d’intervenció amb grup control assignat aleatòriament a doble cec amb la participació de múltiples centres. Hi foren recrutats 1678 infants sans de menys de vuit setmanes d’edat a partir del 2002. Part dels infants eren assignats a una alimentació de fórmula amb diferents continguts proteics durant el primer any de vida. El grup de referència o control eren infants alimentats per lactància materna.
Com que les diferents fórmules diferien en termes calòrics, la diferència fou compensada amb l’ajustament del contingut de greix de manera que la fórmula baixa en proteïna rebia una barreja de greixos vegetals (coco, palma, colza i gira-sol, emulsionat amb lectina de soja).
El seguiment al llarg dels anys dels participants incloïen exàmens de dieta, anàlisis de sang, qüestionaris de salut mental, etc.
En l’anàlisi que fan ara Triebswetter et al. s’inclouen únicament els participants que van completar un 3-DFD o un FFQ en algun dels moments de seguiment (a 3, a 4, a 5 o a 6 anys d’edat).
Els 3-DFD foren omplerts per pares o tutors amb informació sobre tres dies d’una setmana (dos dies d’entre setmana i un dia de cap de setmana) sobre el consum d’aliments i begudes estimat o pesat. En el marc de CHOP es desenvolupà un programari amb dades de composició de nutrients dels diferents aliments segons el Bundeslebensmittelschlüssel 2.3 (BLS 2.3), que després ha estat actualitzat al BLS 3.01. Nutricionistes qualificats comprovaven el 3-DFD i discutien amb pares o tutors qualsevol dubte, atenent a 44 grans grups d’aliments.
Els FFQs també eren omplerts per pares o tutors. Aquest FFQ contemplava 158 ítems alimentaris dividits en 12 categories: llet i formatge, ous, gra, verdura, llegum, fruita, carn, peix, pastissos, condiments i salses, begudes i esnacs. Les racions es mesuraven grams o mil·lilitres. La freqüència de consum podia ser expressada per dia, setmana o mes.
La puntuació KIDMED contempla 16 ítems, 12 favorables i 4 desfavorables, de forma que la puntuació pot anar de -4 a 12. Un valor ≤ 3 indica una pobra adhesió a la dieta mediterrània, un valor entre 4 i 7 indica una adhesió mitjana, i un valor ≥ 8 indica una adhesió alta.
La puntuació KIDMED es podia calcular separadament per FFQ i 3-DFD. També s’hi podia un càlcul combinat.
L’assaig CHOP es conduí d’acord amb la Declaració de Helsinki, amb l’aprovació dels comitès ètics locals. Eren els pares o tutors els qui signaven el consentiment informat per a participar-hi.
Dades de 629 infants
La població d’estudi era la dels participants de CHOP que assistiren almenys a una sessió de seguiment responent FFQ i 3-DFD. Això foren un total de 629 infants i 1640 valoracions alimentàries. En aquesta població l’índex de massa corporal dels pares era superior (26,0 ± 3,6) al de les mares abans de la gestació (23,4 ± 4,1). A 3 anys d’edat, dels 629 infants, 6 eren obesos segons els estàndards de l’OMS. La majoria des pares (88,7%) tenien un nivell educatiu mitjà o alt.
FFQ o 3-DFD?
El valor de KIDMED basat en FFQ era considerablement més alt que el valor de KIDMED basat en 3-DFD. La concordança entre els dos valors era pobra, especialment en els resultats d’Espanya.
La comparació entre països
Els valors de KIDMED-FFQ diferien segons els cinc països analitzats. Els valors més alts eren els d’Espanya i Itàlia, i els més baixos a Bèlgica i Polònia. Alemanya quedava en una situació intermèdia.
Un patró semblant però no idèntic s’observava en el cas del KIDMED-3-DFD: el valor més alt era a Itàlia i el més baix a Polònia.
Pel que fa a la puntuació KIDMED combinada de FFQ i 3-DFD el patró era semblant: els valors més baixos eren a Polònia i Bèlgica.
La puntuació KIDMED combinada
Com s’explica la diferència entre el valor KIDMED basat en FFQ i el valor basat en 3-DFD?. Triebswetter et al. analitzen 16 ítems individuals.
Troben així que mentre l’FFQ dedueix que el 95% dels infants mengen fruita diàriament, el 3-DFD redueix aquesta proporció al 53%.
No hi ha tanta discrepància pel que a la carn vermella i processada, els cereals, els sucs i begudes, els làctics no-ensucrats, les pastes, els dolços o caramels.
El valor de KIDMED entre els 3 i els 6 anys d’edat
Les mitjanes per països de la puntuació KIDMED combinada romanen estables entre els 3 i els 6 anys d’edat. Tot el més que es pot constatar és una certa caiguda a Polònia entre els 3 i els 4 anys d’edat.
Quan s’analitza l’evolució individual de la puntuació KIDMED combinada no hi ha tanta estabilitat. Això és especialment cert per a Espanya i Itàlia.
L’evolució de la dieta infantil
Entre els 3 i 6 anys d’edat es detecta un augment del 12,2% dels infants que consumeixen peix regularment.
Entre els 4 i els 5 anys d’edat, hi ha un augment del 7% dels infants que consumeixen una segona ració de dolços.
Per a altres ítems, no apareixen grans canvis en aquestes franges d’edat. Tampoc no s’observen gaires diferències entre nens i nenes. Val a dir que els nens tendeixen a consumir més productes làctics que les nenes.
L’objectiu d’un consum diari de fruita és assolit pel 87% dels infants d’Alemanya. En canvi, a Bèlgica aquesta proporció és del 63%, i tan sols un 30% dels infants de Bèlgica rebien una segona ració diària de fruita.
El consum diari de verdura s’assoleix en un 80% dels infants d’Alemanya i d’Espanya, mentre que a Bèlgica tan sols ho fa el 54%.
Pel que fa al consum habitual de peix, la proporció més alta s’assoleix a Espanya (93% dels infants) i la més baixa a Polònia (26%).
Si a Espanya, el 29% dels infants consumeixen habitualment fruits secs i llavors, a Bèlgica només ho fa el 10%.
Si a Espanya i a Itàlia gairebé tots els infants consumeixen habitualment oli d’oliva, a Polònia tan sols ho fa el 35%.
Si a Itàlia la majoria d’infants consumeixen gairebé diàriament pasta i arròs, als altres països el percentatge és inferior.
La utilitat del KIDMED combinat
El KIDMED combinat extrau els aspectes positius de FFQ i 3-DFD. Els FFQ poden sobreestimar l’adhesió a la dieta mediterrània ja que es basen en el record i en respostes que volen ajustar-se a allò socialment desitjat. El 3-DFD pretén recollir en tres dies un comportament alimentari complex, especialment pel que fa al consum de peix o de fruits secs.
Les dades de CHOP indiquen que Itàlia i Espanya tenen una major adhesió a la dieta mediterrània que Alemanya, Bèlgica o Polònia. Ara bé, ni tan sols en aquests països mediterranis el valor mitjà de KIDMED s’acosta a 8.
Triebswetter et al. recorden que les dades analitzades remunten al 2006-2009. Les coses poden haver canviat en el temps transcorregut.
Lligams:
– Mediterranean dietary pattern analysis combining two nutritional assessment tools in children aged 3 to 6 years in five European countries. Alexander Triebswetter, Julia Erhardt, Martina Totzauer, Verònica Luque, Mariona Gispert-Llaurado, Elvira Verduci, Dariusz Gruszfeld, Annick Xhonneux, Berthold Koletzko, Veit Grote. Eur. J. Nutr. 65: 118 (2026).
– European Childhood Obesity Project: Early Programming by Infant Nutrition? (CHOP).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: