Pau Casals i Defilló (1876-1973) va fer, el 24 d’octubre de 1971, a la seu de les Nacions Unides, on era amb motiu de dirigir l’Himne a les Nacions Unides que havia compost, i on l’aleshores secretari General de les Nacions Unides li va fer lliurament de la Medalla de la Pau, l’emotiu discurs que podeu veure en el vídeo següent, en versió original en anglès, subtitulat en català:
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Cap, ni un sol dels polítics d’avui, arriba a la sola de la sabata d’en Pau Casals. Aquest home insigne, va esmerçar bona part de la seva vida (apart la musical) debades, perquè cap ni un dels polítics que he esmentat, avui en dia serien capaços de fer el gest patriòtic que va fer ell, ni tan sols que s’hi assemblés.
Efectivament, no tan sols va ser un gran músic, sinó algú de qui tots podem aprendre’n a diversos nivells. A mi, d’aquest discurs, a part del coratge de fer-lo en el moment i les circumstàncies en què el va fer i on el va fer, m’agrada especialment on posa el centre del que per a ell és motiu d’orgull de la nostra nació.
A Pau Casals se li va oferir la presidència de la Generalitat a l’exili, no la va acceptar, ell considerava que no estava a l’alçada d’aquella dignitat, segons paraules seves, però segurament sabia que acceptar el càrrec significava embolicar-se en politiqueig i que el seu nom podia quedar tacat per sempre.
Desconeixia aquest detall. Gràcies per aquesta aportació.