Era una notícia previsible. Voleu una demostració? Analitzem la lletra de la cançó més popular d’aquell grup dels 80:
Disco ibiza loco mia
Moda ibiza loco mia
Loco ibiza loco mia
Sexo ibiza loco mia
Mar ibiza loco mia
Sol ibiza loco mia
Marcha ibiza loco mia
Crazy ibiza loco mia
I ara digueu-me: què t’has d’haver pres per escriure això? Evidentment, descartem el Cola Cao, els ous Kinder i l’oli d’oliva. Bé, parlant d’oli em nego a reproduir aquell acudit de Locomía que diu: perds més oli que l’autocar de Locomía. No ho reproduiré perquè és un acudit homòfob i vull ser políticament correcte.
Ara posem-nos seriosos. Són moltes les cançons que tracten d’una manera críptica (o no tant) el tema de les drogues; des de la famosa Lucy in the sky with Diamonds (inicials de LSD) escrita pels Beatles o Extasí Extano de Chimo Bayo. A continuació podràs llegir la lletra. Faig servir el verb llegir perquè suposo que consisteix en la capacitat d’identificar lletres i paraules. Una altra cosa és que la puguis entendre:
Chiquitam chiquititam tam tam
que tumbam bam que tumbam que tepetepe
tambambam que tumbam que pim.
Chiquitam chiquititam tam tam
que tumbam bam que tumbam que tepetepe
tambambam que tumbam que pim.
Si la conoces te gustará
porque es la bomba que va a estallar.
No tiene pegas porque es genial
Así me gusta a mí.
Así me gusta a mí.
Así me gusta a mí.
Así me gusta a mí.
Extasi extano.
Extasi extano.
Extasi extano.
Exta me gusta, me la como yo.
Podem assegurar que, efectivament, “se la comió”. I no una, moooooltes.
Tanmateix, el problema és que ens hem empassat cançons, en principi innocents, que han realitzat tota una apologia del consum d’estupefaents. Per exemple, recordeu aquella senyora més aviat grassoneta i amb cara de no haver anat mai a una reunió de Tuppersex que es deia María Jesús i que sempre anava penjada del seu acordió? Sí? Doncs, jo no. El meu cervell sap superar els traumes amb una amnèsia selectiva. Però per vosaltres faré un esforç i em psicoanalitzaré. Llegim un fragment de la lletra del seu tema més famós. Disculpeu, hauria d’haver dit “del seu únic tema”.
Las rodillas doblarás,
dos saltitos tú darás
y volarás.
Es día de fiesta,
baila sin parar,
vamos a volar tú y yo
cruzando el cielo azul
y el ancho mar.
Pajaritos, a bailar,
el más joven saltará,
el mayor se moverá.
No hemos terminado aún,
bailaremos sin parar
hasta la noche acabar.
El piquito has de mover…
“Las rodillas doblarás, dos saltitos tú darás y volarás”. Heu vist alguna vegada a Pete Doherty en un concert? És el que fa quan intenta trobar el micròfon després d’haver dipositat tota una farmàcia dins del seu torrent sanguini.
“Es día de fiesta, baila sin parar, vamos a volar tú y yo cruzando el cielo azul y el ancho mar”. Si us plau, que l’Audiència Nacional empresoni ràpidament a María Jesús i al seu acordió per narcotràfic! Que la Heidi volés en un cel blau no vol dir que estigués sota els efectes d’una substància il·legal. Per cert, sabeu l’acudit de la Heidi i el seu avi? No, aquest no l’explicaré.
“Pajaritos, a bailar, el más joven saltará, el mayor se moverá”. Ho tradueixo: Plaça Reial. 3:00 am. El drogata jove a la recerca del camell gran. Si és que s’ha de dir tot!
“No hemos terminado aún, bailaremos sin parar hasta la noche acabar. El piquito has de mover…”. El piquito has de mover? ¡El pico te has de meter! Això és el que aquesta apologista de la droga ens va dir! I vinga, tots a fer el ridícul a les festes majors i les discoteques de platja mentre ella ens feia publicitat subliminal! I a sobre, al principi de la cançó, aquesta senyora proposa jocs eròtics tot just acabat de néixer: “Cuando acabas de nacer, tu colita has de mover. Para un pajarito ser, este baile has de bailar y a todo el mundo alegrar”.
Deixo per un altre dia l’assetjament sexual que ens proposen cançons com “La barbacoa” del sempre prescindible Georgie Dann:
“A mí me gusta la carne que está tierna
muslitos y pechuga y hacerlos vuelta y vuelta.
Mientras los otros que comen que da miedo
disfrutan como locos chupándose los dedos.
La vecina que es muy mona
toma el Sol en la tumbona.
Yo les hago algo sencillo
pero quiere el solomilo
que le gusta mucho más”.
Àlex
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
El món sense aquestes “grans obres mestres de la música” no hauria estat igual, probablement no hauria quedat tanta gent traumatitzada. Tot i que no sigui un cant al consum d’estupefaents crec que “los micrófonos” de Tata Golosa només poden haver estat escrits per algú sota els efectes de les drogues. A un dels Locomía crec que el van detenir per haver comés algun delicte tot i que no va ser escriure aquella cançó.