La meva modesta opinió sobre el projecte “Euro-Vegas”.

No és la primera vegada que em passa, però sovint l’actualitat em guanya la partida. Tot i així, no vull deixar de dir la meva sobre el gran capteniment del nostre estimat Govern i gran part de la població, el projecte lúdic que tothom coneix com a “Euro-Vegas“.

Hi ha altres blogs amics que ja han dit la seva, a “ecolnomia.tk” podem trobar una visió molt personal sobre la qüestió, i a “El Sedàs” un munt de dades desprestigien aquest projecte. Us recomano una visita a aquests blogs, però ara em toca dir la meva.

Crec que no es tracten els veritables temes importants, hi ha una cortina de fum que mira de distreure’ns del que és més substancial. Per una banda ens diuen que els terrenys dedicats a fer casinos tan sols son un miserable 2%, o pels més optimistes un 4%. Però quina merda de versió light de Las Vegas ens proposen?, amb la celebració de mil i una convencions la prostitució i les drogues estan assegurades, però i el joc?. Que ens volen dir?, que aquest és un vici menor?, la ludopatia també és important, com es diu de tot, “és una manera de viure”. Això cal replantejar-ho, no podem acceptar menys d’un 40% de terreny dedicat al joc, exigeixo el mateix tracte per a tots els vicis, a veure si podrem fumar i no ens deixaran jugar.

I lo més important, hi ha una qüestió innegociable, podem carregar-nos horts i espais naturals, tot sigui per crear treball, però que no ens obliguin a tenir una seu estable del “Circ du Soleil”, això no, és un precedent inacceptable, aquest és un primer pas que tan sols vol omplir l’espai que deixen lliure els casinos per encabir a tota mena de grupuscles de gust sospitós. Amb això es deixa la porta oberta a “Lords of Dance”, “Comediants”, “la Cubana” i a mil i un colles de freaks que no aporten res al projecte.

Ja ho diu sempre en Slavoj Žižek: “Al mercat actual, hi trobem tot un seguit de productes lliures de les seves propietats perjudicials: cafè sense cafeïna, nata sense greix, cervesa sense alcohol … I la llista és llarga: podríem considerar el sexe virtual com sexe sense sexe, la teoria de Colin Powell de la guerra sense baixes (en el nostre bàndol, és clar) com a guerra sense guerra, la redefinició contemporània de la política com l’art de l’administració experta com a política sense política, fins a arribar al multiculturalisme liberal i tolerant d’avui dia com a experiència de l’Altre sense la seva Alteritat (l’altre idealitzat que balla balls fascinants i té una visió ecològica i holística de la realitat, mentre que costums com la de pegar les dones les deixem de banda …) “. Crec que és exactament això el que ens volen vendre, un Las Vegas “light”, sense la seva veritable essència.

Jo soc més favorable a iniciatives com les de les “Hookers for Jesus” (Putes per Jesús) són un grup de noies ex-prostitutes que ara dediquen el seu temps i esforç a portar l’evangeli a les altres putes encara no “il·luminades”. Tenen la seva seu a Las Vegas (no hi ha lloc més adient…). Es dediquen a sortir per les nits a recórrer els carrers a la recerca de putes i els expliquen que Jesús les estima. Oi que és una iniciativa sensacional?, no us en adoneu de tot el que ens estem perdent?.

I si ja possat, volem ser originals i creatius, tinc una proposta novedosa a fer: portem al futur recinte “Euro-Vegas” la Borsa, el Parlament, la Generalitat i tots els seus alts funcionaris. Les nostres sagrades institucions ja tenen un lloc coherent on anar, putes, ruletes, alcohol, drogues i polítics, tots junts, tots al lloc que els hi toca.

Quant a

::.·No sé que no sé res·.::

Tagged with: , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “La meva modesta opinió sobre el projecte “Euro-Vegas”.
  1. Oriol López ha dit:

    A mi, si l’acaben posant, que no em busquin en aquest lloc.

  2. Un ganxó ha dit:

    Oriol, penso que la qüestió no és si t’han de buscar o no en aquell hipotètic lloc. El tema és més greu que això. Hi ha molts altres factors que no ens diuen ni ens volen dir, ni ens diran, fins que el què hagi de passar, si passa, és clar (jo opino que sí que passarà), agafi a tots amb allò que es diu “els pixats al ventre”. En algun lloc jo vaig llegir que entre hotels, i altres establiments hostelers, vivendes o gratacels, el lloc comptaria amb uns 35.000 llits. Llavors i l’aigua ???, i el corrent elèctric ???. No anem tant lluny quan ara fa uns tres anys els de Barcelona van patir restriccions severes, i la qüestió és que les previsions científiques estableixen que cada vegada tindrem menys aigua. Què llavors, els de Barcelona acabaran eixugant el cabal ja escàs del Ter i el del Llobregat ???. I en quant al corrent elèctric què ?? Faran més agressions al medi ambient, prou malmès que ja el tenim entre uns i altres, aixecant noves torres l’alt voltage per a importar més electricitat de França ???. En quant a l’article d’en Micky, hi estic plenament d’acord, especialment en el seu últim paràgraf.

    • Oriol López ha dit:

      Com dius, el tema pot ser més greu del que sembla.
      Pel que fa al tema de l’electricitat, aclarir que el balanç anual no és que importem electricitat de França, sinó, el contrari, cada any exportem a França i a altres destinacions, l’excedent d’electricitat que no consumim, equivalent a tota la producció nuclear d’electricitat. Potser ens podríem estalviar el perill de les nuclears per a produir una electricitat excedent que no consumim en el nostre territori.

      • Un ganxó ha dit:

        No és això el què tinc entès. Llavors de que ve la famosa línia d’ATT que travessa mitja França i mitja Catalunya, sinó que abastar-nos d’electricitat ???. De què venen i venien les amenaces de les elèctriques, per les quals ja a l’estiu passat podríem trobar-nos amb talls sovintejats de corrent electrica ???. De què van venir totes les manifestacions per part de les elèctriques, quan la “setmana tràgica”, 08.03.2010 Girona va patir el col·lapse energètic de la seva història amb aquella nevada, quan van dir que si haguéssim tingut la connexió de l’ATT enllestida, el dany hagués estat molt menor ???. Però així i tot, el què més em preocupa, és l’aigua.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: