Un dia o altre els esclatarà

Ho deien els convergents durant la campanya electoral del 2010: la seva prioritat era crear llocs de treball (algú, inconscient, fins i tot va fer el pronòstic de reduir l’atur a la meitat), perquè la política del tripartit havia estat tan desastrosa que ens havia portat fins a aquella situació. Els fets canten, deien; i era difícil rebatre l’evidència dels fets. I un any després el Partit Popular va fer el mateix; contràriament al que havien fet els socialistes, deien, ells emprendrien les polítiques necessàries per a fomentar l’ocupació i sortir de la crisi.

Aquella lògica dels fets que semblava irrefutable ara ja no serveix, pel que sembla. Un any després de Govern de CiU i a pocs mesos de la victòria popular la situació ha empitjorat de mala manera. És cert que algú va tardar a reconèixer que entràvem en situació de crisi i que massa aviat va veure els primers brots verds, però en els darrers mesos la situació es deteriora per moments. Els nous pressupostos, els catalans i els espanyols, preveuen una nova entrada en recessió i l’increment de l’atur batent tots els rècords. I no solament això, sinó que els mateixos responsables de les finances públiques ja admeten que les mesures que emprenen els seus governs porten cap a un aprofundiment de la crisi, destrucció de llocs de treball i més dèficit derivat de la mateixa recaiguda de la crisi. Però si abans no valien les excuses del govern que atribuïen a la conjuntura internacional els mals que patia el país, ara ens diuen exactament el mateix amb l’afegit que la culpa és dels altres, està clar. No esperàvem pas un miracle amb l’arribada dels governs conservadors, i el pronòstic de reduir l’atur a la meitat podíem atribuir-lo a un excés etílic o a algun deliri similar; però sí que, com a mínim, podíem esperar que haguessin estat capaços d’iniciar un principi de redreçament, enlloc d’enfonsar-nos encara més.

Aleshores, què se n’ha fet de totes aquelles promeses? Si la seva prioritat era combatre l’atur i les seves polítiques ens porten a batre tots els rècords, hem de pensar en la seva incompetència o en la seva farsanteria? Durant molts anys, els entesos negaven l’existència d’una bombolla immobiliària, fins que aquesta va esclatar; ara també, hom s’entussodeix a fer-nos creure que no hi ha altra alternativa que la de les retallades i la de reduir el dèficit a qualsevol preu, inclòs l’increment de l’atur. També aquesta política els esclatarà a les mans.

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Un dia o altre els esclatarà
  1. Un ganxó ha dit:

    Efectivament, en Josep Romeu té tota la raó. Això em porta a pensar en quina mena de societat és la que tenim. I si ho dic és perquè la gent no s’informa, ni llegeix i menys encara, no contrasta. La societat d’avui encara creu en prínceps i princeses que es van casar i van viure sempre més feliços menjant anissos. Per tant, en una societat informada esperant miracles com aquell del manà del desert, avui no hauria de ser creïble, però així tot, s’ho van empassar canyó avall com si es tractés d’un batut de crema. El problema, els problemes, continuaran tant amb uns com si haguessin estat els altres, perquè el mal ja es coïa des de molts d’anys abans, si bé políticament amagat per interessos foscos i especulatius dels uns i dels altres. El resultat de tot, ha estat que arran de tota aquesta disbauxa ara ens toca tenir un govern centralista retrògad i fagòcit, que rep el suport incondiconal d’un govern autonomista que per més inri és “camboïsta”, amb la qual cosa Catalunya es dirigeix cap a un estimball del qual difícilment se’n podrà sortir. A tot això hi he d’afegir, referint-me a la societat, que sembla ser que la corrupció és una mena de “màster” en la carrera política, perquè aquests polítics imputats d’un partit i de l’altre, són els més votats. La dignitat, avui en dia la societat la deu deixar penjada darrere de la porta del lavabo.

  2. Oriol López ha dit:

    Aquest joc que fan contribueix dia a dia al desprestigi de la classe política entre la ciutadania. Després encara es mostren sorpresos que cada cop vagi menys gent a votar.

  3. Antoni Alcázar ha dit:

    Dissortadament els nostres polítics no treballen per a la cosa pública. Ho fan per al gran capital, a qui serveixen fidelment. És una vergonya. La democràcia està ben tocada. Fixeu-vos en les expressions emprades: els mercats demanen, exigeixen. Però les lleis dels mercats no són res d’universal, no són les lleis de Newton. D’altra banda, qui són els mercats?

  4. Tomàs ha dit:

    En els darrers anys han passat pels governs tota mena de partits polítics, sols i en coalició. Tots han promès coses que després no han fet realitat. Una de les constants ha estat reduir l’atur.

    Penso que hi ha d’haver molta economia submergida, d’altra manera no entenc com aquest país amb més de 5 milions de parats encara no ha esclatat. En part, hi ha economia submergida perquè costa molt establir-se legalment. Els que comencen de zero no tenen amb que fer-ho, no podem anar al banc a demanar un préstec, i per contra, el primer que fa el govern i l’ajuntament de torn és fregir-los a impostos i a taxes.

  5. Un ganxó ha dit:

    I si a aquesta economia submergida i afegim el frau fiscal, fet consumat al qual cap partit, i menys els de dretes no volen tocar, com si en fer-ho els quedessin les mans enrampades, acabaríem d’arrodonir el quadrat. Si anessin per aquesta banda, les misèries se’ns hauríem acabat, si no plenament, sí en una molt bona part.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: