No em toquis els sous

Llegit al diari ARA:

Un nou estudi suggereix una relació entre la felicitat durant els primers anys de vida i l’èxit professional, segons publica ‘The Guardian’. El treball, de dos professors de la Universitat de Londres i Warwick, examina la infantesa i l’adolescència de 90.000 persones amb trajectòries professionals diferents i conclou que el nivell de felicitat en aquestes etapes té un efecte determinant en el sou que s’acaba cobrant.

Es tracta de la primera investigació en aquest sentit i dóna dades concretes. Per exemple, un augment d’un punt –en una escala de cinc– en la felicitat als 22 anys, s’associa a un increment de més de 2.000 dòlars per any als 29.

L’estudi “revela la possibilitat de capgirar la relació entre ingressos i felicitat; una relació considerada unidireccional i causal”, escriuen els seus autors.

Aquests estudis em meravellen. Dos professors universitaris analitzen a 90.000 persones (gairebé un Camp Nou ple) i arriben a la conclusió de que quants més petons i abraçades li dones als teus fills, més possibilitats tens de que et jubilin abans d’hora. No poso en dubte aquesta teoria (en principi) però 90000 persones a 10 minuts cadascuna són 625 dies seguits entrevistant gent. O són solters sense amics, ni cap obligació més, o aquest estudi és menys científic que el cervell de Pepe.

De fet, la teoria podria ser rebatuda amb un simple sil·logisme,. És a dir, si durant la infantesa i l’adolescència et foten d’hòsties (físiques o intel·lectuals) per tot arreu, com és que si poses al Google el text “famosos con infancias difíciles” surt això?

És més, m’agradaria saber quant cobren aquests professors, si els seus pares els portaven a la platja els dissabtes o a l’Heroina City de Londres o de Warwick, si es drogaven amb teleporqueria, si es posaven les banyes i, sobretot, “quién es él, en qué lugar se enamoró de ti”. Aquest estudi no m’agrada gens. Per cert, de tot això que hi pensen els pares de l’Arantxa Sánchez Vicario?

Àlex

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “No em toquis els sous
  1. Oriol López ha dit:

    D’estudis n’hi ha per a tots els gustos, i els rigors amb els que es fan són bastant diversos. N’hi ha de seriosos, i de no tant… No sabem el rigor amb què s’ha fet l’esmentat estudi. De totes maneres, procurar una infància feliç als nostres fills, entenc que no és una mala cosa, encara que això no els acabi convertint en multimilionaris. No sé si una infància feliç està relacionada realment amb un bon sou, però, en tot cas, un bon sou, segur que no està necessàriament relacionat amb la felicitat.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: