Entrepans estranys

Poques persones del nostre entorn hi haurà que no s’hagin menjat mai un Entrepà. Amb el temps, l’entrepà s’ha convertit en un menjar d’allò més habitual i que pot substituir qualsevol dels menjars del dia.

Entenem per entrepà un panet o un tros de barra de pa obert pel mig o en dues llesques i farcit amb un tall de carn, embotit, formatge o allò que la imaginació ens doni a entendre.

L’origen de l’entrepà no està gens clar, entre els possibles “inventors” hi ha un tal John Montagu, IV comte de Sandwich, a qui se li atribueix el primer sandwich al col·locar uns filets de roast beef entre dues llesques d’una mena de pa de motllo. Segons diuen, això va succeir el 6 d’agost de 1762.

Però més allà de que aquesta sigui l’autèntica història de l’origen de l’entrepà, el que us vull demanar és que expliqueu:

  1. Quins són els vostres entrepans preferits
  2. Quin és el més estrany que heu vist
  3. Quin és el més estrany que heu tastat

Pel que fa a mi:

1.- Els meus preferits:

  • Amb pa de barra cruixent i una mica calent, amb tomàquet, oli, sal i truita de patates.
  • Amb pa de barra cruixent, amb tomàquet, tonyina (amb l’oli escorregut), sal, pebrot vermell, olives farcides d’anxova, i tabasco.
  • Pa amb xocolata.

    Bocata amb boles de gelat de sabors variats - Foto pròpia (Tailàndia)

    Bocata amb boles de gelat de sabors variats - Foto pròpia (Tailàndia)

2.- Els més estranys que he vist:

  • El que podeu veure a la foto. Un panet de pa tou obert per la meitat i amb boles de gelats de diferents sabors.

3.- El més estrany que he provat:

  • No puc explicar res gaire sorprenent. A Istanbul vaig mejar un entrepà farcit amb una mena d’amanida russa.

Tomàs Ramos

http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Entrepans estranys
  1. yeagov ha dit:

    Reconec que amb les coses de menjar sóc una mica perepunyetes i no m’agrada fer gaires experiments, un bon entrepà amb pernil, tomaquet, sal i oli, és a dir un tradicional entrepà de pernil, també m’agraden els de salsitxa de frankfurt.

    • Tomàs ha dit:

      Ja veig que no ets gaire aventurer amb el menjar i tampoc amb els entrepans.

      No et negaré però, que el clàssic entrepà de pernil és un gran menjar. Hi ha moments en que ve molt de gust i un se’l menja amb fruïció.

  2. Oriol López ha dit:

    El primer cop que vaig anar a Madrid, em va sorprendre la idea de l’entrepà de calamars, però el vaig tastar i no em va desagradar.

    • Tomàs ha dit:

      Si, jo també l’he provat en alguna ocasió i està bo. No és pas el meu entrepà preferit, però acompanyat d’una cervesa ben freda me’l puc menjar tranquil•lament.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: