Família disfuncional

Què vols que et digui, m’encanten les famílies disfuncionals. Bé, suposo que totes ho són en realitat. Però aquesta és diferent a la resta. Per començar, l’avi, un vell que ja no toca gaire, se’n va de cacera i té un accident. Clar, el primer que penses és, què collons fa allà, jugant a ser el Cocodrilo Dundee. No té altres coses a fer? Pot jugar a petanca, petar la xerrada al bar mentre fa una partideta de dominó, seure en un banc del parc mentre tafaneja i es queixa del govern, passar el matí mirant les obres del metro… el ventall de possibilitats és molt ampli. Però no. El paio es puja al jeep i, vinga, a caçar elefants! Com qui se’n va a fer footing! Res de reuma, d’artrosi o de mal de genolls. Com si tingués vint anys el paio! I a sobre elefants. Que dic jo. La carn d’elefant es menja? Perquè la cuixa no és la d’un pollastre precisament! I qui és el guapo que li fot una queixalada. Que estic segur que el iaio porta dentadura postissa. Ai, si és que a la seva edat hauria d’estar fent coses més importants! No ho sé… com ser el rei de casa, que ja se sap que a la gent gran se li té molt d’afecte.

Però això no és tot. El seu gendre és per pixar i no treure gota. Doncs no va el paio i, quan neix el seu fill, el primer que diu: s’assembla a la seva mare, pobret. Tio, què fots? Tothom sap que la seva mare no és Angelina Jolie, però tu tampoc ets el Brad Pitt. Pobre nen? És clar! Amb els seus pares té l’estigma clavat a la pell! Però potser el paio és bona persona. No ho sé. El veus i penses: aquest tio ha patit, fa mala cara.

Però, no te’n vagis encara. L’altre gendre… Ui, l’altre gendre. Una mala peça. Esportista d’elit, guapo, ben plantat… sí, ja, ja… Un cantamañanas, que diu el meu avi. El tio demanant diners a tothom. Clar, com era qui era, com el seu sogre era qui era… sí, el dels elefants… Veig que em segueixes. Però, res. Pura façana. S’ha fet d’or sense fotre un pal a l’aigua. Només pel seu careto. I ara, de judici en judici, amb el seu aire de “si no he fet res”. Però tothom sospita que sí. El que passa és que té pasta i tots sabem que, en aquest país, qui té un bon compte corrent no va a presó. Ai, si això ho hagués fet qualsevol mindundi d’una barriada… ja estaria a Can Brians mirant Montserrat per la finestra.

Però les paranoies d’aquesta family no te les acabes. El net del dels elefants agafa una escopeta i decideix que el seu peu no és gaire aerodinàmic i vinga, buuuum, una balasso de cal déu. És que volia semblar-me al tiet! , va dir -. Collons, que està imputat, no amputat!

Ai, m’encanten aquestes famílies tan disfuncionals. No sé què faríem sense elles.

 

Àlex

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Família disfuncional
  1. Oriol López ha dit:

    I que alhora sigui President d’honor de la WWF, una organització que teòricament es dedica a la protecció dels animals… Fa por pensar en mans de qui estem…

  2. Joan Talarn ha dit:

    Potser seria hora de pensar què cal fer per que ens treguin les mans des sobre!

  3. yeagov ha dit:

    I a sobre a aquesta família li paguem el sou i aquests divertiments.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: