Miquel Martí i Pol – Premi d’Honor, d’Òmnium Cultural, Flickr
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d’aquells homes
que desconec i estimo.
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s’apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o, encara, en un objecte,
el més íntim i clar,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d’adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.Miquel Martí i Pol
Al poema anterior, Un dia seré mort, que pertany a Paraules al vent (1954), en Miquel Martí i Pol (1929-2003) ens parlava de la seva esperança que, quan fos mort, algú el recordaria.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia.
No el conexia,
Preciós, llegit en un moment on la mort es fa present al meu costat
Gràcies
En Miquel Martí i Pol va escriure uns poemes preciosos i molt profunds de reflexió sobre la mort, que paga la pena de llegir; aquest tan sols n’és una mostra.