Miquel Martí i Pol – Premi d’Honor, d’Òmnium Cultural, Flickr
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d’aquells homes
que desconec i estimo.
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s’apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o, encara, en un objecte,
el més íntim i clar,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d’adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.Miquel Martí i Pol
Al poema anterior, Un dia seré mort, que pertany a Paraules al vent (1954), en Miquel Martí i Pol (1929-2003) ens parlava de la seva esperança que, quan fos mort, algú el recordaria.
Oriol López
No el conexia,
Preciós, llegit en un moment on la mort es fa present al meu costat
Gràcies
En Miquel Martí i Pol va escriure uns poemes preciosos i molt profunds de reflexió sobre la mort, que paga la pena de llegir; aquest tan sols n’és una mostra.