Hi ha titulars que es mereixen una petita anàlisi per la seva capacitat semiòtica. El que m’ocupa avui l’ha dissenyat l’elegància del José Ramón Sandoval, entrenador del Rayo Vallecano: “se sacan la chorra y se mean en tu cara y en tu propia casa”. Sona fort? Provaré de traduir-ho al català: “et posen un peatge, te’l fan pagar i et multen si no ho fas”. Uf, també sona fatal!
El cas és que aquest senyor no parla dels diners que el club deu als seus jugadors, ni dels 20 euros addicionals que van haver de posar els seus socis si volien veure jugar al Barça, ni dels set gols que es va portar en el DVD del partit per gaudir-ho en família. Parlava del ball hortera i totalment fora de lloc (en això estem d’acord) del Dani Alves i del Thiago després de fer un gol. Però va ser aquesta la situació més destacada del partit? Jo crec que no. El pitjor va ser l’abric que portava el senyor Sandoval! De quin outlet ha tret aquell abric amb botons d’espàrrec? Jo tenia un igual als anys setanta! Quin intent de desviar l’atenció. Se t’ha vist el llautó senyor Sandoval! No volies que es parlés d’aquest acte en contra del bon gust! És clar, els malpensats potser creuen que el que no volies és que es digués que el Barça va guanyar per 7 a 0. Però no estic gens d’acord. Per cert, si la pluja dorada de la què parles fos veritat, al menys tindries l’oportunitat de desfer-te de l’abric sense aixecar sospites.
Àlex
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Àlex, aquesta és d’aquelles situacions que jo comparo amb la següent escena: Hi ha una persona assenyalant amb el dit un edifici que crema i la gent es queda mirant el dit i no allò que assenyala el dit. Que el ball de la titola s’acabi convertint en el titular d’un partit en què un equip li ha ficat set gols a un altre em sembla un exemple que de vegades ens quedem en l’anècdota i no en el conjunt.