Segons La Vanguardia, l’any 2011, a l’Oficina Municipal de Troballes de Barcelona varen arribar més de 32.000 objectes. Entre el quals hi havia uns 600 telèfons mòbils, 57 càmeres fotogràfiques, 20 ordinadors, 13 rellotges i 32 entrades de diners en efectiu.
Aquesta Oficina recull els objectes trobats a la via pública de la ciutat, al metro, als autobusos i als taxis. Només el 2011, als Transports Municipals de Barcelona es varen trobar prop d’11.000 objectes i uns 12.000 a l’Aeroport del Prat.
La documentació dipositada a l’Oficina de Troballes i de la qual s’acaba coneixent el propietari, s’envia per correus certificat si el propietari està domiciliat a Barcelona. Si és de ciutadans d’altres municipis, la documentació és enviada a l’Oficina de Troballes d’aquell municipi. En el cas d’estrangers, l’enviament s’efectua al Consolat que correspongui. L’any 2011 es varen efectuar 7.000 d’aquests enviaments a Barcelona, 8.000 a diversos Consolats i més de 4.000 a d’altres Ajuntaments.
En el cas d’haver trobat un objecte i haver-lo dipositat en aquesta Oficina i passat el període de custòdia (6 mesos tant per a objectes com per diners) i si no ha estat reclamat pel seu propietari, la persona que el va trobar, disposa de 30 dies per poder-lo recuperar. Es pot recuperar qualsevol objecte excepte si són documents personals.
A la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona s’indica el procediment per efectuar aquesta recuperació.
Els objectes no retornats i no reclamats, s’acaben donant a diverses ONG. Uns 4.500 en el 2011.
Tot això bé a que us vull preguntar si sou dels i de les què perdeu coses o més aviat dels i de les que en trobeu.
Jo soc dels que en perd. Paraigües i jaquetes són les coses que acostumo a perdre. El mòbil i les claus me’ls acostumo a deixar a qualsevol lloc, però al moment me n’adono i els puc recuperar.
Pel que fa a trobar-me coses, en el meu cas va a ratxes, poden passar anys sense trobar-me res i de sobte en una setmana trobar-ne més d’una cosa perduda.
Fa quatre anys (des de llavors no m’he tornat a trobar res), en dues setmanes seguides, i mentre passejava amb la gossa per la muntanya, em vaig trobar primer una cartera i després unes claus. La cartera duia documentació i la vaig poder tornar el mateix dia al seu propietari. Les claus anaven amb un clauer del “Dia” (el clauer duia uns números, i una inscripció que deia que si es trobava, es retornés a qualsevol supermercat de la cadena i que aquesta s’encarregaria de retornar-lo al seu propietari).
Tomàs Ramos
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Jo, els paraigües, ja els adquireixo dels més senzills i econòmics i, almenys així, quan els perdo, no em sap tan de greu.
Em passa el mateix, no recordo mai on he deixat els paraigües. També soc un desastre amb les jaquetes, els mòbils i les claus. Soc un perill.