15 mentides sense cognom

1. Els indignats són els violents. Costa trobar major violència dialèctica, major càrrega d’odi que la d’aquests dies contra el moviment 15-M. ¿Hi ha alguna cosa més violenta que un desnonament? ¿O que aquesta banalització del sofriment col·lectiu?

2. Els 15-M ataca els fonaments de la Democràcia. Depén. Si parlem d’aquella democràcia amb minúscula que ens ha dut on estem o de la Democràcia, amb una majúscula al davant. Una persona, un vot. Oportunitats per a tots. La política al servei dels ciutadans, no a l’inrevés.

3. Els indignats s’aferren al “papà Estat” i els seus privilegis. En la carrera per pervertir el llenguatge, hem transformat els “drets” en suposats privilegis. Els autènticament privilegiats apunten i disparen contra sindicalistes, funcionaris o artistes “subvencionats”. I els exposen en la plaça pública mentre acaben de consumar el saqueig. Fa uns mesos, haguera exposat açò mateix amb un punt d’equilibri i autocrítica. Avui no estic d’humor.

4. El bipartidisme és la garantia d’estabilitat del sistema. Sí, com a Grècia. Com a Espanya. Depén també del que considerem “estabilitat” i a qui identifiquem com “el sistema”. Si no fóra terriblement antidemocràtic, resultaria patètic el nerviosisme generat per la irrupció dels esquerrans Syriza al país d’Aristòtil. ¿Què volien? ¿Que la gent es llançara als braços del Pasok amb una pinça als nassos?

5. La crisi fomenta el creixement de l’extrema dreta. Parcialment. L’estranger és un boc expiatori molt sucós: és foraster i vulnerable. I permet desviar les culpes de l’entorn immediat, del propi sistema de valors. Els partits majoritaris, tanmateix, han alimentat la bèstia: amb el llenguatge, amb mesures que assenyalaven un culpable i desviaven la pròpia responsabilitat i triturant l’equitat.

6. El vot al feixisme és el vot de la desesperació. Dit allò anterior, no fotem: ningú obliga a recolzar un partit xenòfob, homòfob, totalitari i amb una militància que ratlla la indigència intel·lectual. A un partit de malalts el vota gent malalta.

7. La reorganització del sistema financer pretenia entitats més fortes i un sistema més sòlid. No ha estat així. Les fusions mal orientades, i especialment la de Bankia, han generat monstres que, en cas de fallida, afecten a tot el sistema i “obliguen” al rescat. Una de tantes teories econòmiques errònies que paguem amb sang.

8. La culpa de Bankia no és de Rodrigo Rato. Hi havia el Banc d’Espanya, que també. I Bancaja, que ja se sap com som els valencians. Li vengueren una  cabra a Rato, pobret meu. Com si Caja Madrid no haguera estat tan polititzada i sotmesa a l’estupidesa i la cobdícia urbanística com la valenciana. ¿Qui manava i mana a aquelles comunitats?  Rato, tan brillant ell, ¿no ho sabia? Per cert, ¿no estem parlant del ministre d’economia que fou l’arquitecte de la bombolla?

9. Els sindicats i l’oposició són corresponsables. Ah, sí, també ocupaven lloc en el consell d’administració. A capítol, sens dubte. I sí, al capdavant d’entitats com Caja Castilla-La Mancha hi havia el PSOE, que no ens oblidem. Però el PP és especialista en diluir la pròpia responsabilitat. Recordeu: la corrupció afecta tothom. I tan amples.

10. A Catalunya això no passa. Escoltes a Artur Mas dir que si això de Bankia haguera passat amb una entitat catalana i allò i el de més enllà. I sí, és veritat, el ball de Torrent amb orquestra punk. Però la situació de Catalunya Caixa tampoc no aconsella unflar massa el pit. O el record de Banca Catalana.

11. Tots hem contribuït a la davallada. Mireu, no. Alguns, uns quants, molts, potser, no es tornaren bojos. I paguen la festa a escot. O més. Dit això, el poble sobirà, almenys una part, participà de la celebració amb goig i convenciment. No passaria res si ara la gent es plantejara les preguntes adequades. Quan tornarà tot això no és una d’elles. En la suposadament modèlica Islàndia, la població va participar de la il·lusió de la riquesa, però la reacció ha estat la de corregir les errades i no caure en el mateix parany.

12. Els polítics són els únics responsables. ¿Segur? Ara resultarà que els dirigents polítics són un conreu a banda, un producte de laboratori, que no procedeixen del mateix brou social que vosté o que jo. Sense un magma propiciatori, la història s’haguera escrit de forma diferent.

13. El PP està apostant per mesures d’austeritat. L’austeritat és una altra cosa: és retallar allò superflu per viure amb allò bàsic i necessari. ¿Sanitat i educació (ben gestionades, això sí) o milers i milers de càrrecs públics digitals? ¿Atenció als depenents o diputacions provincials? ¿Demagògia? Segur que sí.

14. Alemanya està liderant Europa. Alemanya està liderant el cobrament del seu deute al mateix temps que es pot finançar amb interessos ben interessants per a ells. Passa que la joguina se li està escapant de les mans a Angela Merkel: un paio que s’ofega en una piscina necessita un flotador, no algú que li pegue martellades al cap. I un cadàver no compra un Audi, no sé si m’explique.

15. Les protestes són banals i irresponsables. Volia deixar açò mateix per al final: una societat no conscient és una societat morta. Una societat que no lluita és un cadàver. Si la indignació fa augmentar la prima de risc (les retallades tampoc no han tingut un gran èxit al respecte), això significa que s’han de canviar les regles, suspendre temporalment aquesta pressió infame, començar de nou, tallar els cables de l’especulació. Tirar la culpa dels mals a una suposada helenització d’Espanya és infame. I, a més, és rotundament fals.

Foto: Jesús G. Pastor

sotalacreueta.blogspot.com.es

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “15 mentides sense cognom
  1. Oriol López ha dit:

    Molt ben dit, Xavier. Que no ens vinguin amb romanços, que ja no ens els creiem!

  2. xavieraliaga ha dit:

    Esperem, Oriol, que siguen uns quants més dels sospitosos habituals els que no s’engoleixen ja totes aquelles bajanades. Pel bé de tots.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: