Responsabilitat, Aguirre, Justícia, Indignitat

Responsables vs irresponsables. Tinc la meua opinió sobre l’exigent i ambiciós calendari de mobilitzacions dels nostres docents, del perill evident que quede en evidència la fractura del col·lectiu. Ho explica molt bé en el seu blog Ximo Corts. Però m’ha resultat especialment pervers que des de la Conselleria d’Educació s’haja relacionat el possible fracàs de les protestes (més que justificades, d’una altra banda) amb la responsabilitat dels docents. O siga: aquells que es manifesten, renuncien a una part del seu sou i es retracten amb la que està caient serien els irresponsables. Negue la major: en aquests moments on corre perill seriós l’equitat del sistema, no hi ha major irresponsabilitat que la docilitat.

Aguirre. Quan algú des de Madrid fa èmfasi en què la dreta no ha de tindre prejudicis està pensant en la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperança Aguirre. Fora caretes. Si la nostra Sarah Palin chulapa (la comparació admet esmenes) diu el que diu és perquè hi ha una correlació exacta amb un corrent de pensament molt concret que conrea la confusió entre manca de prejudicis i una barra imperial. Demanar la suspensió de la final de Copa del Rei davant la possibilitat de xiulits contra l’himne (d’Espanya) i la Corona té aquella lògica interna. O és vosté com jo o s’ha de disoldre. Talment, com en època de Franco. Després es pregunten què o qui atia l’independentisme.

Justícia. L’impagable servei que la Fiscalia General de l’Estat li ha prestat al president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar,davant la denúncia d’un dels vocals de l’organisme, demostra que l’estat natural de la justícia és la del servei al poderós i les seues rodalies. Si estàs en el lloc adequat, no corren perill els teus privilegis i vicis inconfessables. El contrast amb el projecte per penalitzar manifestants o consumidors de cannabis és tan brutal, tan salvatge, que adopta proporcions d’humiliació col·lectiva.

Indignitat. Alguns ens conformem amb ben poc: ¿Era tan difícil que alguns dels responsables directes de la catàstrofe financera valenciana agafara les maletes amb una mica de dignitat? Poca cosa, ja dic: s’han fet les coses molt malament, admet la meua part de responsabilitat, dedicaré una part dels meus estratosfèrics guanys a un fons de compensació als accionistes i impositors en una situació més vulnerable… Lluny d’això, ningú sabia res, la culpa és del Banc d’Espanya, o dels auditors, tothom ha fet el mateix i a mi que em registren que la pasta ja està dipositada en un paradís fiscal. Els generals abandonen el camp de batalla sense un rasquinyol. I la tropa, els treballadors de les sucursals, donant la cara, rebent les bufetades que no els hi corresponen. I sé de què estic parlant.

sotalacreueta.blogspot.com.es

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Responsabilitat, Aguirre, Justícia, Indignitat
  1. yeagov ha dit:

    Avui he estat seguint la manifestació de l’ensenyament i he gravat un vídeo. La irresponsabilitat és d’aquells que governen aquest país, tant del govern de Madrid com el nostre per haver retallat en educació (i sanitat) alhora que l’Estat va aprovant ajudes per a Bankia, això és el que realment és irresponsable, no que surtin els mestres a protestar per unes retallades i mesures absurdes.

    Si, comparteixo amb tu l’opinió que Esperanza Aguirre és la Sarah Palin espanyola, és igual de dretana, ignorant i bocamolla que l’exgovernadora d’Alaska.

  2. xavieraliaga ha dit:

    Exacte: segons ells, liquidar l’estat de drets (que no de benestar) seria una actuació moooolt responsable. El món a l’inrevés.

  3. Oriol López ha dit:

    Tinc la sensació, cada cop més, que vivim en un món en el qual es persegueixen les víctimes i es protegeixen els delinqüents.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: