Entendre com hem arribat fins aquí: el camí a la crisi

Mentre la crisi econòmica obre informatius cada dia, molt pocs analitzen el procés que ens ha portat a aquesta situació de recessió i atur brutal. D’això en parla José García Montalvoal seu llibre De la quimera inmobiliaria alcolapso financieroUn anàlisi crític, molt crític, contra els polítics i els empresaris que ens han portat a aquest punt.

Entendre com hem arribat fins aquí. Comprendre com, què i qui ens ha portat a una situació tan extrema. Volia saber-ho. Ara que més o menys ho entenc, encara em sento més indignada, més impotent. Em pregunto com determinats polítics i empresaris van tenir la sang freda d’ocultar les dades que apuntaven a la creació d’una bombolla immobiliària, aquelles dades que eren la premonició d’un desastre anunciat.  Uns personatges que, per cert, ara viuen amb la impunitat total mentre els altres treballem de valent per aixecar allò que ells van ensorrar.

Una dada que cal destacar. Entre 1980 i 2001, el preu de la vivenda a Espanya va créixer un 124%. A la resta de països, la mitjana estava en el 19%. Sobren els comentaris.

Ara toca recollir les llavors mal sembrades per plantar-ne de noves i començar a créixer de nou. Però, aquesta vegada, de forma més sana, natural i productiva. Deixar enrere l’època en què el preu de la vivenda a Espanya no podia baixar i en la qual pagar una hipoteca era millor  que pagar un lloguer, ja que, al final, l’habitatge és la teva propietat. No ho dubto: ens en sortirem. Millor o pitjor, però tirarem endavant. Ara, l’efecte pèndol està en contra nostra, però ens l’acabarem posant a favor.

Segurament, aquells que es van carregar el sistema són molt pocs en comparació amb aquells qui l’hem d’aixecar de nou. Sí, es van cometre molts errors en el passat, la majoria dels quals han quedat impunes. D’aquells errors que, en el fons, se’t fiquen dins el cos i se’t mengen de ràbia. Però és hora de caminar endavant amb el passat present per un motiu: no cometre els mateixos errors. Endavant, sempre endavant.

 

Xènia Santigosa Jurada

http://panoramiquesdelmon.blogspot.com.es/

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Entendre com hem arribat fins aquí: el camí a la crisi
  1. Oriol López ha dit:

    Veure com l’Estat va regalant a la Banca els diners públics, els diners que haurien de ser de tots, els que eren per a l’Educació, la Sanitat i les Pensions, em treu de polleguera.

  2. Antoni Alcázar ha dit:

    Qui va cometre errors? No pas jo. Ni el veí que ha perdut la feina, malgrat l’abnegació que hi posava. No ‘es van cometre errors’. Això, disculpa, no és cert. Sí que és cert que alguns no van fer la feina (no hem d’utilitzar formes reflexives ni impersonals) i molts se n’han aprofitat. No puc estar d”acord en socialitzar les cagades d’uns quants. Potser sí que haurem d’aixecar-nos, però m’agradaria veure a la presó un munt de personatges que ara per ara surten per la tele obsequiant consells per salvar el món: a la merda! (Perdó)

  3. Tomàs ha dit:

    Recordem com des del Govern del PSOE es deia (una vegada ja havia explotat la bombolla immobiliària), que ho havien d’haver aturat des del Govern i haver-ho fet molt abans.

    Recordem com al 90’s a Espanya es construïen més vivendes que a França i Anglaterra juntes.

    Recordem quan no hi havia prou grues de la construcció i es compraven a l’exterior.

    Recordem com els grans Bancs i les Caixes (amb el PSOE i amb el PP), no han declarat la veritable magnitud dels seus comptes (atrapats pel valor del sol i dels pisos que tenen en propietat, i de les hipoteques que no arribaran a cobrar mai).

    Recordem com el Banc d’Espanya ho ha permès.

    Recordem quan a cada cantonada hi havia una tenda de venda de pisos.

    Hi ha tants culpables polítics i del sector econòmic que els compradors particulars de vivendes (per compres no especulatives), no em semblen gens culpables.

    Anima veure que creus fermament en que ens en sortirem. Tant de bo tinguis raó.

  4. Antoni, en cap moment volia dir que els “errors” (i poso entre cometes perquè, òbviament, molts es van portar a terme conscientment) fossin errors comesos per tothom. Rellegint l’article veig que es poden malinterpretar les meves paraules. Moltes disculpes, ja que veig que d’aquestes frases se’n pot extreure una informació que no era la que volia transmetre. Comparteixo totalment la teva opinió Antoni, totalment. De fet, aquest text volia reflectir això que transmets amb les teves paraules. Perdó, si no s’ha entès així.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: