Ens autoconvencem que la vida millorarà en casar-nos, en tenir un fill, en tenir-ne un altre. Llavors, ens frustrem perquè els nostres fills encara són petits; però tot millorarà quan creixin. Aleshores, ens desenganyem perquè arriben a l’adolescència i hem de barallar-nos amb ells; i creiem que segurament serem feliços quan superin l’adolescència, … Ens diem que la vida millorarà quan féssim coses junts amb la nostra parella, quan tinguem un cotxe nou, quan féssim vacances, quan finalment ens jubiléssim, …
No hi ha millor moment per ser feliços que ara mateix! Sinó, quan?
La vida estarà sempre plena de reptes. És millor admetre-ho i decidir-nos a ser feliços ara!
Sempre ens sembla que la vida està a punt de començar. Però sempre hi ha obstacles al llarg del camí: una prova per superar, un treball a concloure, una factura per pagar, … i després, la vida començarà. I finalment, arribem a la conclusió que aquests obstacles són la vida.
Aquest punt de vista ens pot ajudar a entendre que no hi ha un camí que ens porti a la felicitat: la felicitat és el camí.
Aleshores, gaudim cada instant!!!
Prou d’esperar a acabar els estudis, a perdre 10 quilos, a estalviar 1000 €, a casar-nos, a que arribi el cap de setmana, a estrenar cotxe, a liquidar la hipoteca, a que arribi l’estiu, a que soni la nostra cançó per la ràdio, a morir, a renéixer, … abans de decidir-nos a ser feliços!
“La felicitat és el viatge, no la destinació.
No hi ha millor moment per ser feliç que ARA mateix!
Viu i gaudeix cada instant!”
Autor desconegut
Aquesta reflexió t’ajudarà a ser més feliç ARA mateix!
Sophia Blasco Castell
Receptes per Viure Bé!
Notes:
Adaptació d’un fragment de “Happiness is a voyage, is not a destination”
Originalment fou publicat a Receptes per Viure Bé!
Coach personal
Des de la Mediterrània 
Totalment d’acord, si no som feliços ara, quan ho serem?
De vegades se’ns oblida que sols comptem amb l’ara. Gràcies per comentar!
Hola Sophia.
Crec que és un bon consell i una bona reflexió sobre la manera en que molts de nosaltres vivim el dia a dia.
Sovint he fet la reflexió que expliques en el post, però al poc temps ja m’he deixat arrossegar per les coses del dia a dia, per les rutines…
Cal fer l’esforç de ser feliç al moment i amb el que tenim. No hi ha un altre temps en el que serem més feliços, no hi ha un després que cal esperar.
Les crides d’atenció de l’entorn treballen activament per imposar-nos altres centres d’atenció i ens cal un esforç per mantenir el nostre.