La plaça

La plaça d’un poble grec no es travessa: s’hi arriba i un s’hi atura. És un espai fet per i per a l’home, el que camina -no pas el que va sobre rodes-, que es complau a parlar amb els seus semblants, que està disposat a anar a asseure’s amb ells a la terrassa d’un cafènion, a explicar-los la seva vida i a escoltar les seves confidències. Aquestes li seran fetes davant d’un got d’uzo, d’una tassa de cafè o d’una llimonada; i no pas forçosament en veu baixa. I no és que els grecs no sàpiguen què és la discreció, però els agrada prendre la comunitat per testimoni, en busquen l’aprovació, l’assistència. No oblidem el paper del cor a la tragèdia antiga… Parada final de l’autobús que ve de la capital o de la ciutat més pròxima, la plaça és l’observatori des d’on se segueixen les arribades i les sortides, on s’envien les mercaderies i on es passen les comandes i on es rep el paquet de diaris, els titulars dels quals alimentaran, a la terrassa del cafènion, animades discussions inacabables. Totes les opinions hi seran expressades, les proposicions passades pel sedàs, debatudes i rebutjades amb fermesa o acceptades amb entusiasme. Aquí, hi funciona la democràcia real i directa, sense entrebancs, sense trampes, sense astúcies de procediment. La importància d’aquest alt lloc de la política i dels negocis no s’escapa, d’altra banda, als polítics, als candidats a les eleccions i als caps dels partits, que, quan fan els tombs electorals, no s’obliden mai de fer-hi parada per estrènyer unes quantes mans, rebre queixes, bescanviar algunes frases amb els notables del poble i fer-hi promeses. La plaça és com un test a la seva popularitat i els permet avaluar l’impacte del seu programa. A les terrasses dels cafès, a les petites botigues que envolten la platia es practica una hospitalitat sincera i espontània. Lluny de les cortesies fingides i dels somriures prefabricats dels centres turístics de la costa, l’home de poble establirà amb vosaltres un veritable contacte, discutirà com si us conegués des de fa anys i us explicarà la seva vida tot fent-vos preguntes sobre la vostra. Accepteu sense fer escarafalls el cafè o la portokalada (taronjada) que us ofereixi, preneu nota, quan us n’aneu, del seu nom i de la seva adreça i doneu-li les vostres coordenades. Un dia rebreu una postal. Us recordarà la petita plaça d’aquell poble on vau trobar l’autèntica Grècia.

Aris Fakinos

El text anterior, d’Aris Fakinos, que ens parla de la plaça de poble grega, i que en alguns aspectes és aplicable a altres places de poble mediterrànies, pertany a la versió catalana del seu llibre Grèce, publicat en català amb el títol El que cal saber per decobrir Grècia, una molt interessant guia de Grècia, que tracta aspectes ben diversos: història, política, geografia, cultura, tradició, societat, art, gastronomia, etc.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La plaça
  1. Tomàs ha dit:

    He estat en uns quants poblets quan he visitat Grècia, i com dius, les seves places són autèntics punts de trobada, el melic del poble.

    Recordo el peculiar cafè grec (abans també et portaven un got d’aigua, nosé si encara el serveixen així).

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: