Convenis d’explotació educativa

La notícia del senyor arquitecte a qui han bescanviat la seva targeta sanitària per un carnet oficial de pobre català, m’ha fet recordar el tema dels cèlebres “convenis de cooperació educativa” mitjançant els quals es regula l’esclavatge amb el vist i plau dels sindicats.

Perquè resulta que el jove i pobre arquitecte de la notícia no és que no hagi pencat mai, que sigui un nini, un gandul, dropo, poltró, matapà o un director de banc qualsevol; resulta que el pobre paio ha feinejat força mesos sota aquesta modalitat “educativa” l’objectiu de la qual ens volen fer creure que és el fet de posar en pràctica la teoria apresa a les aules de facultats o instituts. Si desconeixen de què va, tot això, deixin-me que els digui —jo que ho he viscut a les meves pròpies natges carns— que és una puta estafa i una puta mentida.

D’aprendre n’aprens, i tant, quan vas a una empresa, passerell, amb un conveni sota el braç. N’aprens igual, ni més ni menys, que quan comences una nova etapa en qualsevol lloc de treball. Perquè, que jo sàpiga, ben poques vegades a la vida ens trobarem que comencem en una nova feina i el primer dia ja saber com es fa tot, no? Doncs evidentment, d’aprendre se n’ha d’aprendre sempre. La diferència, estimades i estimats, és que els empresaris i empresàries, al pobre gamarús del conveni educatiu, no li paguen ni un merdós cèntim d’euro i —és clar— tampoc cotitza a la Seguretat Social. Bé, amb “no li paguen” vull dir que no es troben legalment obligats a retribuir la seva feina amb diners (ara suposo que entendran la paraula “explotació” del títol de l’apunt) tot i que n’hi ha que —oh, què amables i bones persones— paguen certa quantitat simbòlica (molles de 200, 300 o 400 euros mensuals, a tot estirar). Òbviament, queda implícit en l’engranatge del sistema que el que s’exigirà als bons estudiants i bones estudiantes a qui es remunera “per aprendre” és molt més alt que el que s’exigirà a qui s’avingui a treballar de gratis. Per tant, si volen ésser ben vistos pel consell d’administració o pel magnànim empresari que els paga per treballar, no estaria de més que de tant en tant passessin de quatre grapes per sota la taula, en senyal d’agraïment etern.

“Ah! Doncs si no volen treballar en aquestes condicions, que no ho facin; ningú no els hi obliga”, argumentarà l’imbècil lliureopinador de torn. És clar, doncs ja que ens hi posem, per què no substituïm les ja precàries relacions laborals actuals per relacions d’esclavatge pur, amb sous de llit de palla, aigua i pa? Segurament així ben aviat ens podríem permetre de retornar amb interessos el puto rescat de la UE, sortir de la crisi i reparar el dany que hem fet “estirant més el braç que la màniga”, no, farsants fills de puta? I de passada comprar un nou iot pels paràsits dels Borbons, que ja el deuen tenir força vell.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Convenis d’explotació educativa
  1. Oriol López ha dit:

    I encara hi ha qui pensa que els polítics que fan les lleis treballen pel poble, i no pels grans empresaris…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: