Potser alguns de vosaltres penseu que tantes persones fent fotos a un sol motiu només poden obeir a una raó: pertànyer a un club de fans de Justin Bieber, Lady Gaga o Madonna. Descarto a Cristiano Ronaldo perquè ell ja es retrata a sí mateix… cada vegada que parla. Doncs, no. Aquestes persones estan fotografiant a la Gioconda.
El món de l’art no s’escapa a la paranoia que domina altres mitjans. Que un quadre com la Mona Lisa s’hagi convertit en una mena de celebritat a qui, si es pogués, molts demanarien un autògraf, no ens ha d’estranyar. I menys quan aquesta obra d’art (important, però potser també sobrevalorada) és un dels recursos turístics més destacats de París. Ui, sí! Quin somriure més enigmàtic! Ui, sí! Dan Brown! Ui, sí! Tom Hanks més inflat que l’ego d’en Rajoy! Ai, amics… l’ecosistema del turisme constitueix un dels signes més evidents de que l’Armageddon és a prop. No em creieu?
Ara s’apropa l’estiu, època on l’homo videns del segle XXI, es transforma en l’homo turistis, un ésser capaç de fer les estupideses més grans per publicitar al món que és feliç, que està de vacances i es diverteix molt i molt, perquè, què collons, té èxit social i tu no. Ah, et fots i balles!
Fixeu-vos en els turistes o, millor encara, poseu-vos davant del mirall en l’hotel com es digui, del lloc on sigui, després d’un esmorzar en el saló norecordoonéselcafé. Mireu-vos fixament. Penseu en les hores que caminareu, en les cues que fareu, en els guiris que driblareu per tal d’arribar al vostre destí. Analitzeu fredament la roba que us heu posat. Pantalons curts que fa calor, samarreta arrugada per aquella màquina d’arrugar roba que és la maleta, jaqueta persidecasfafred que després us farà nosa tot el fucking day, càmera de fotos que no sé si exhibireu molt perquè hi ha manguis amants de les reflex digitals i, si sou el pitjor del pitjor, sandàlies amb mitjons. Aquí ja no hi ha dubte, si portes sandàlies amb mitjons, combinades amb unes bermudes de quadres i camisa de quadres, ja no ets un ésser humà: t’has convertit en un efecte òptic.
En resum, si tu ets dels que fotografien la Gioconda per dir-li al món: he estat a París, què feliç sóc, és probable que t’oblidis de donar-te la volta i gaudir de “Les noces de Canà”, una obra d’art molt més impressionant que la Lady Gaga de la pintura mundial.
Àlex
http://societatanonima.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
I és que viatjar i veure món també s’ha convertit en un acte més de consum massificat.
A foto é um “consumo” do presente, um privatizar para si os lugares, uma noção ansiosa de que não voltaremos mais ali!