Tal dia com el passat 23 de juny, ara fa cent anys, va néixer a Londres Alan Turing (1912-1954), considerat un dels més grans matemàtics de la història. En aquesta anotació parlaré sobre la seva vida i la seva obra, i faré tot un seguit de recomanacions per a qui vulgui aprofundir-hi.
Esquerra: Imatge d’un gira-sol (Kibbles, on Flickr). Dreta: diagrama d’un gira-sol seguint la sèrie de Fibonacci, extret de l’arxiu Turing (LoopZilla, on Flickr). Fotomuntatge: RECERCAT
A més de les seves aportacions en el camp de les matemàtiques, Turing establí les bases teòriques de la computació i la criptoanàlisi, i és considerat també el pare de la intel·ligència artificial. De fet, durant la Segona Guerra Mundial va treballar a les ordres dels serveis d’intel·ligència britànics; la seva contribució per descodificar la màquina alemanya de criptografia Enigma -que permetia la comunicació entre els submarins de la flota nazi- va ser clau per a un acabament immediat del conflicte amb la victòria aliada.
Algunes de les principals aportacions de Turing a les ciències de la computacióvan ser la màquina de Turing (un dispositiu imaginari que podia resoldre qualsevol problema matemàtic que prèviament s’hagués reduït a un algorisme) i el test de Turing (per poder discernir una màquina intel·ligent d’una altra que no ho és). Podeu accedir a una curiosa màquina feta amb peces de Lego des d’aquest vídeo (via diari ARA).
Turing va ser perseguit per la seva condició homosexual, la qual cosa va impedir que rebés el reconeixement que mereixia. En ser descoberta la seva condició en una Gran Bretanya ultrapuritana en què l’homosexualitat era delicte, va ser detingut i se li va donar a escollir entre presó o castració química. Turing escollí la segona opció i els efectes secundaris del tractament el van portar al suïcidi amb una poma enverinada amb cianur (tot i que hi ha persones que posen en dubte aquesta versió de la seva mort). Segons alguns especialistes, Turing estava recreant una escena de Blancaneu, el seu conte preferit.
És incomprensible que, un geni científic que hauria de ser considerat heroi de guerra i amb un brillant futur com a investigador, acabés essent condemnat per la seva condició d’homosexual. Finalment, l’any 2009 el govern britànic es va disculpar pel seu capteniment: el 10 de setembre de 2009, el primer ministre de Gran Bretanya, Gordon Brown, demanava disculpes pel tracte vexatori que Turing va rebre pel fet de ser homosexual, 55 anys després de la seva mort.
El centenari a la xarxa
El centenari es commemora especialment al Regne Unit. A Catalunya, el consell de redacció del butlletí electrònic RECERCAT va decidir dedicar el número de juny, publicat el 22 de juny, a la figura del brillant matemàtic britànic, les matemàtiques i les ciències de la computació. Per exemple, en aquest número trobareu, a la secció de Ciència, un parell d’articles que tracten directament sobre la vida i l’obra d’Alan Turing, on expliquem que la Universitat de Manchester (on Turing va treballar entre 1948 i 1954) es proposa celebrar l’efemèride amb una apel·lació a la participació ciutadana, tot convidant la ciutadania a plantar gira-sols per tal de completar un experiment que Turing va deixar inacabat per la seva mort prematura als 41 anys.
Turing va ser un gran estudiós de les seqüències numèriques i els patrons geomètrics i la seva aplicació a la natura (segons el seu biògraf, de petit, mentre la resta de nens jugava a criquet, ell es mirava encantat les flors dels jardins). Turing constatà que tant el nombre de pètals com les agrupacions de llavors dels gira-sols seguien la successió de Fibonacci, on cada número de la sèrie és la suma dels dos que el precedeixen –0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89…-, i que aquest mateix patró es reprodueix en altres flors que també tenen 3, 5, 8, 13, 21 o 34 pètals.
A la secció de Catalunya trobareu una interessantíssima entrevista al Dr. Claudi Alsina, catedràtic de matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya i secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya. Alsina també és un gran divulgador de les matemàtiques i un insadollable recol·lector d’errors matemàtics de tota mena, i en són una bona mostra els seus populars llibres Asesinatos matemáticos i Los asesinos matemáticos atacan de nuevo. Amb ell parlem de la importància de les matemàtiques a les nostres vides, dels seus llibres, i del passat, el present i el futur de la disciplina al nostre país.
Les matemàtiques també són les grans protagonistes de la secció de Recursos educatius per al professorat i de la secció de Recomanacions, amb un bon grapat de llibres, pàgines web i exposicions que giren al voltant del món dels nombres. La resta de seccions del butlletí (Món, Innovació, Universitats i centres, Web) contenen, en menor o major grau, articles vinculats a l’àmbit de la computació o les matemàtiques.
Per aprofundir-hi…
- El documental “Alan Turing: trencant els codis”, emès el 23 de juny al Canal 33 i visualitzable fins al 30 de juny. Es tracta d’un documental dramatitzat que fa servir reconstruccions emotives i atractives per recrear vívidament fragments de la trajectòria de Turing, sobre la base de les sessions de teràpia en què Turing va participar durant els últims 18 mesos de la seva vida amb un analista jueu alemany, el Dr. Franz Greenbaum.
- El programa Eureka! de COM Ràdio, emès el 23 de juny, que ha dedicat un espai a la figura del matemàtic britànic. Mònica López conversa amb Miquel Barceló, doctor en Informàtica i professor de l’UPC, i organitzador de l’any Turing a Catalunya.
- L’article de la Dra. Eva Gutiérrez Pardina Alan Turing, genio y mártir, publicat al seu bloc La poma daurada.
- Una visita a The Turing Digital Archive, on trobareu documents personals, publicacions i correspondència de l’autor.
- El curtmetratge Celebrating the life of a genius, realitzat per la Universitat de Cambridge:
Articles relacionats
Xavier Lasauca i Cisa
Bloc L’ase quàntic
Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Des de la Mediterrània 
És un escàndol fins on arriba l’homofòbia.
Encara avui dia, el govern anglès no ha anul·lat, amb caràcter pòstum, la condemna per la seva natural homosexualitat, ho podem llegir a: Widespread Celebrations But No Pardon For Turing
Una bona oportunitat, aquest centenari, per acostar-nos a la figura d’aquest geni a qui no es va reconèixer mai com calia i a qui es va abocar al suïcidi, per pura homofòbia. Completament d’acord amb la Sophia.
Moltes gràcies, Sophia i Oriol, pels vostres comentaris. Sembla mentida que, en un estat de la tradició democràtica del Regne Unit, passés el que va passar amb Alan Turing, una de les ments més brillants de l’àmbit de les matemàtiques i la lògica, per la seva condició homosexual. Si més no enguany podem rendir tribut a la seva figura i la seva obra.